- Publicitat -
Cares d'esgotament, de fatiga, d'aquell mal humor no esperat després de tantes hores sense poder descansar. Era el panorama que qualsevol podia veure a la porta del Tribunal Suprem en les cares dels periodistes que estan al peu del canó cada dia durant les últimes dues setmanes cobrint l'esdeveniment de l'any a Catalunya qualsevol dels dies del judici del procés -en especial dimecres passat, quan la sessió va acabar a les 21:30 per les presses del jutge Marchena. Qualsevol ho podia veure, sempre i quan tingués carnet de periodista o autorització per fer de públic a la sala, perquè els controls policials són estrictes i abundants a les rodalies del tribunal.
Doncs si l'estat físic d'alguns dels professionals que cobreixen l'esdeveniment ja era força deplorable, el dels presos polítics és inimaginable. Viatges amunt i avall a la presó, horaris infames, poca son forçada per l'agenda ajustada que imposa el jutge, i interrogatoris a les sis, set i vuit de la tarda.
A això se li ha de sumar haver d'aguantar un judici del tot irregular. Molts periodistes experts en la matèria i gent que ha pogut seguir el judici des de Madrid comentava a les portes de l'infaust tribunal que estaven astorats de veure que la fiscalia no s'ha preparat el judici. Fan preguntes inexactes, hi ha imprecisions per tot arreu, no troben la documentació… i el més important: els temes del que estan preguntant ni aspiren a convèncer el jutge de la rebel·lió.
La majoria giren al voltant de la desobediència (que, tot i que és palmària, no comporta ni presó), i la malversació tampoc l'han demostrada. No han fet preguntes que hagin deixat els presos en absoluta evidència d'una suposada rebel·lió. Encara falten els testimonis, que poden girar la truita, però de moment pinten bastos perquè Marchena arrasi amb unes sentències de presó de dos dígits. La fiscalia li està fent un flac favor. I fins i tot ho diuen opinadors d'El País o El Español. El ministeri públic ha començat el partit 10-0 i amb l'àrbitre a favor, i no es molesta ni a esforçar-se a fer la seva feina.
El jutge farà el que voldrà, però de moment a les sales de premsa del propi Suprem i de l'Audiència Nacional, on també es concentren periodistes per seguir el judici, hi ha cert consens per dir que no han tret res especialment incriminatori d'una violència generalitzada (o ni que sigui plans de dur-la a terme). Però també hi ha qui diu que Junqueras i Romeva es poden endur la pitjor part, i que no respondre la fiscalia els podria jugar una mala passada. Com a mínim de cara a la sentència. De cara a la seva dignitat, és més enorme que mai.
Publicitat
