Crítics de Rosalía: no heu entès res

Aquest cap de setmana s’han recordat amb múltiples actes i recreacions la batalla de l’Ebre, la més cruenta de la Guerra Civil Espanyola, per commemorar-ne els 80 anys del seu final. És important mantenir la memòria i que els fills i néts siguin conscients de què van fer els seus avantpassats pel país. És apropiat mantenir la flama al territori. Ara bé, aquests dies també, algunes veus s’han alçat per queixar-se que el record d’un altre esdeveniment, l’1-O, no van ser a la cerimònia dels Grammy Llatins per part d’una de les galardonades, la cantaora de flamenc catalana Rosalía. Alguns intenten embolicar-la amb el procés polític català, i atacar-la per no fer un gest per 1-O, l’independentisme, o vés a saber què. Tot plegat, en una reacció que demostra per què Catalunya encara no és independent. Els qui critiquen Rosalía i en reneguen ensenyen el sectarisme de sempre, aquell que allunya els qui podrien sumar-se al projecte independentista perquè no se senten cridats. Com els fans de Rosalía catalans han d’optar per la República, si alguns es dediquen a expulsar-los del projecte, a fer-los sentir que això no va amb ells, que ells no són bons catalans. O directament no ho són. Es tracta de l’error de sempre. Rosalía, que continuï guanyant premis, i posant Catalunya al mapa per un tema que no sigui el polític. La resta ja arribarà quan els seus fans se sumin al vaixell independentista. Per moure fitxa, el món no espera que Rosalía internacionalitzi el procés, sinó que l’independentisme tingui una majoria inapel•lable i la situació sigui del tot insostenible.