Se entiende por organización criminal la agrupación formada por más de dos personas con carácter estable o por tiempo indefinido, que de manera concertada y coordinada se repartan diversas tareas o funciones con el fin de cometer delitos- Article 570 del Codi Penal.
L’inspector en cap de la UDEF (Unidad de Delincuencia económica y fiscal), Manuel Marocho, va afirmar en seu parlamentària el dimarts passat que el president del govern espanyol M.Rajoy consta als anomenats “papers de Bárcenas” i, per tan, havia rebut pagaments (allò dels SOBREsous) en diner negre. Això si, de manera “indiciària”… una nova modalitat del “presumptament”.
El 2013 el diari El Mundo, en època de Pedro J., va publicar la comptabilitat B del PP: tot un llistat detallat de pagaments a càrrecs del partit. El llistat era prou explícit i es remuntava a anys enrere. Havíem passat del “Luís, sé fuerte” al “este señor es un delincuente, no le den credibilidad”. Ara, 4 anys després, un destacat càrrec policial d’una unitat gens sospitosa de ser gaire contrària al PP afirma que el mateix president del govern espanyol havia cobrat aquests sobresous. De fet el mateix M. Rajoy ja va dir que “todo es falso salvo alguna cosa”, mentre s’amagava darrera els plasmes i, després, darrera del “restablecimiento del orden constitucional en Cataluña”.
Tota la premsa espanyola porta setmanes essent un engranatge més de la maquinària de guerra contra la causa de la república catalana i al servei de la campanya més baixa d’intoxicació i desinformació. Començant per les acusacions recurrents sobre l’adoctrinament, passant per el malestar d’agents dels Mossos (sempre testimonis anònims), fins la tergiversació de declaracions dels líders de l’independentisme. La criminalització de gent que només s’ha limitat a complir el seu programa electoral i la seva paraula sense fer mal a ningú i de forma pacífica ha estat i és una constant a les pàgines i pantalles d’aquesta maquinària. L’embat en contra de la voluntat popular de Catalunya que han estat fent els estaments de la judicatura, els Mitjans (públics i privats), els partits i les institucions, en definitiva, l’Estat en pes ha estat brutal. Mentrestant, la trama criminal del PP ha quedat minimitzada, essent pràcticament una anècdota entre la opinió pública. Al congrés, Soraya ha tornat a utilitzar el “i tu més” en la resposta al PSOE (òbviament, tenen cua de palla). Una tècnica que no persegueix res més que no quedar com el dolent sinó, com a mínim, tan dolent com els altres.
Pel que és obvi a la UE no li ha preocupat massa que un dels seus primers ministres formi part d’una “indiciària” organització criminal com és el PP amb més de 700 imputats i amb una més que sospitosa llista de morts casuals entre els encausats. Li ha preocupat més que la tropa catalana estigués “calmada” i no emboliqués més la troca, sobretot que no provoquéssim més portades de diaris que fessin que les opinions publiques respectives es dediquessin a pressionar massa els altres socis. El club necessita estabilitat, els ordenaments jurídics són només una excusa. Si no ho fossin el PP seria, a dia d’avui, un partit il·legalitzat i molts dels seus càrrecs, començant pel seu president (i membre d’honor del club de la UE), processats i, probablement, engarjolats.
A la democràcia encara li falta molt de terreny per a guanyar, l’status quo continua essent refractari a la voluntat popular (per canviant, per incòmode, per transparent i per anar contra els interessos d’uns pocs), la nostra república anirà per llarg com ho va el recorregut que ha d’anar fent la democràcia per amarar-ho tot.
