Deia l’altre dia el principal delegat del govern espanyol a Catalunya, José Montilla, que la consulta a Arenys de Munt s’hauria d’haver evitat “per no provocar els fatxes”. Aquest insult a la intel·ligència de la gent suposa el mateix que dir a un negre que s’amagui per no provocar els blancs. Però això no és tot. L’insult és encara més gran pel seu component cínic, perquè Montilla, o sigui el PSC-PSOE, amb aquestes intencionades paraules sap que està transmetent al poble la idea que el seu partit és dels nostres i els fatxes són a l’altra banda. Bons i dolents, doncs. Es tracta de transmetre complicitat al ciutadà babau, vincles d’afecte i empatia. La tria del llenguatge i la mentida repetida fins a ser assumida pel populatxo. Goebbels pur. Aquest és l’ingredient principal i reeixit de la propaganda d’aquest partit que, sense cap vergonya, s’autodenomina socialista. I he dit cinisme perquè la Falange forma part del mateix bàndol al qual pertany el PSC-PSOE, fins al punt que li ha fet la feina bruta a Arenys de Munt. Com s’entén si no que ambdós desautoritzin la consulta democràtica? Els uns amb la boca petita perquè són sibil·lins i el cinisme amb pàtina demòcrata és discret i no vol soroll, i els falangistes perquè són els gossos de presa, els que borden i executen. Socialistes i falangistes, però, pertanyen a la mateixa espècie canina i a la mateixa raça espanyola. I amb pedigrí, encara que facin pudor de ranci i portin collars diferents.
En el cas d’Arenys de Munt, els socialistes s’han vist atrapats. Naturalment, com sempre han mirat d’ocultar el seu tarannà feixista, però ara han hagut de delegar als seus jutges i a la Falange aquesta tasca per a la consulta. El problema és que el tret els ha sortit per la culata i amb efecte bumerang. El PSC-PSOE ha estat víctima de la seva pròpia mentida, perquè el que realment ha resultat escandalós al poble català fins i tot despolititzat és l’aparició de la Falange en aquest assumpte. Els catalans, que majoritàriament fins ara s’havien empassat la mentida socialista que ens deia que vivim en un estat de dret i que el dolent de la pel·lícula és la dreta del PP, ara s’han adonat que Espanya, governada per socialistes, no només ha desautoritzat una consulta democràtica en un poblet, sinó que ha autoritzat una manifestació d’una organització feixista que fins ara creien cosa del passat. Mentre els socialistes feien creure que el dimoni era la dreta, el que aconseguien era d’una banda recollir vots, i de l’altra distreure el poble de l’autèntic problema, que no és ni la dreta ni l’esquerra (?) espanyola, sinó Espanya. Aquesta, aquesta és la clau de la qüestió. La consulta d’Arenys de Munt, més enllà que no hagi estat vinculant, ha servit per despertar moltes consciències despistades que ara han vist que el problema català no és el llop de la dreta -de fet tant espanyola com catalana- sinó el llop Espanya, amb total indiferència de qui hi mani. I això, l’aclariment d’aquesta letal confusió espanyolitzant, és clau per sumar i posar fil a l’agulla cap a la independència.
Com deia en l’anterior article, quan els catalans ens hem decidit d’una vegada a mostrar-nos una mica ferms, ja hem vist l’enorme força que tenim. Ara només cal que es multipliquin ajuntaments per fer la consulta, però sobretot que entenguin que han d’anar més enllà que el senyor Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt. Si no és així, les consultes es fossilitzaran, esdevindran estèrils com tantes altres accions reivindicatives catalanes que no troben canal efectiu cap a l’objectiu d’alliberament. I això vol dir més temps perdut i més frustració, mentre la nació se’ns desfarà definitivament a les mans. No hi ha altre camí que desobeir la llei espanyola, perquè no només no és la nostra, sinó que està en contra nostra. La llei colonial afavoreix l’ocupant, mai el colon. Són les seves regles del joc i sempre ens voldran esclafats. No ens enganyem, no és acatant les normes de l’alcaid com el pres escapa de la presó. Per tant, és un error evitar el conflicte acatant la justícia espanyola. Hem de deixar de marejar la perdiu per justificar que amaguem el cap sota l’ala entenent d’una vegada que el conflicte amb Espanya ja el tenim des de fa més de tres segles, i que si no ens ho sembla és perquè acotem el cap, i mentre hi hagi rucs catalans els espanyols no aniran a peu. No es tracta de provocar un conflicte, sinó d’evidenciar el que ja tenim. I cal tenir clar que Europa no defensa l’Estat espanyol, sinó que no vol problemes amb ell, cosa molt diferent. Es tracta, doncs, de posar en evidència Espanya passant-li la patata calenta amb la nostra confrontació. Per la mateixa raó que ara Europa es renta les mans delegant a Espanya el seu problema amb Catalunya, si els catalans destapem el nostre conflicte, Brussel·les i Estrasburg hauran de demanar explicacions a Espanya pel seu feixisme com a Estat constituït i membre, i no als catalans per la nostra legítima, pacífica i democràtica voluntat d’ésser. Els catalans tenim el poder, només ens cal adonar-nos-en i el coratge de la maduresa per exercir-lo. I ja ha quedat clar que ser forassenyat i temerari és continuar al ventre del veí.
