Crec en la premsa comarcal i en la seva viabilitat com a producte informatiu. Però no, tal com ho és actualment. Ha d’innovar o el retrocés seria imparable. Cap mitjà ha substituït a un altre. Però el poder destructiu d'Internet i plataformes mòbils en la impressió és innegable.
Crec que les nostres publicacions han de perdre la paraula paper de diari. Han d'esdevenir una plataforma agnòstica de marques de notícies sense perdre la seva missió principal: explicar bones històries, el periodisme de qualitat i servei públic de proximitat.
Estic a favor que la premsa de proximitat ara ha de pensar en si mateixa no com els diaris de la capital, que tenen bons llocs web, sinó més aviat en uns bons llocs web que tenen bona premsa local. Això significa que la premsa de proximitat en paper ha de fer productes de primera qualitat amb una proposta diferent de contingut que va més enllà de les notícies mercaderia, explotant al màxim la localitat.
Requisits per als productes de premsa de proximitat:
Han de ser exquisidament presentats, la presentació de periodisme avançat que mira el perquè i el que ens ve d'una història.
Han de ser més cars i selectius que el mitjà de comunicació que han estat, essent la seva diferència un contingut únic, que no es troba en altres plataformes.
Han d'adoptar i mantenir les plataformes digitals en línia i mòbils en les seves propostes de qualitat de contingut i convertir aquestes plataformes en les seves plataformes de mitjans de comunicació.
La innovació ha passat més de 15 anys ajudant els periòdics a fer la transició a les plataformes digitals. Primera línia i, més recentment, al mòbil, ara la segona amb voluntat d'assolir el primer lloc.
Revistes de proximitat
Igual que amb la premsa d'informació general, les revistes es troben en un moment en què les seves plataformes de paper són cada vegada menys i menys atractives. Però a diferència dels periòdicss, les revistes són comprades i consumides per altres raons, que les fan més atractives en una plataforma de paper que la utilitat i la immediatesa de la informació general.
Creiem, però, que el gènere ha de ser reinventat per sobreviure i prosperar. Hem desenvolupat innovadors conceptes, nous formats i dissenys amb l'acceptació demostrable del públic i l'èxit empresarial. Continuem amb força.
Creiem que les marques de revistes tenen un potencial infinit com a notíciaris i xarxes d'informació que poden crear comunitats involucrades.
Inventem i reinventem models de negoci que extreguin valor a les plataformes d'impressió i atreguin anunciants i patrocinadors. Explotem l'organització d'operacions de notícies adaptades a una matriu basada en audiències més que en productes.
Premsa Gratuïta
He parlat al meu amic Ritort, secretari general de l’associació de premsa gratuïta i mitjans digitals, sobre la crisi als mitjans, particularment sobre la brama que corre contrària als gratuïts. Estem d’acord en què els mitjans més afectats per la crisi són les televisions, els gran diaris nacionals o estatals (gratuïts i de pagament), però si parlem de la premsa de proximitat, tant la gratuïta com la de pagament, és la premsa que més be ha aguantat el nombre de lectors i la tirada. Només cal mirar les dades de El baròmetre o d’OJD. Totalment d’acord.
I si parlem concretament de la publicitat, tot i la baixada d’anuncis a tots els mitjans, la baixada de la publicitat a la premsa gratuïta de proximitat és a on menys s’ha vist reduïda -em diu en Josep Ritort-, encara manté un gran nombre d’anunciants perquè és una publicitat d’empreses o comerços de proximitat. “I aquests saben de les grans audiències dels gratuïts a la seva comarca o municipi, és una publicitat rendible”.
La política del Govern cap als mitjans
“Sobre la política publicitària del Govern, la premsa gratuïta s’ha construït a base d’anunciants privats, no depèn, dels anuncis del Govern”, explica Ritort. Dit això, però, seria molt positiu que un govern, per primer cop, establís un percentatge obligatori de publicitat per la premsa de proximitat líder al seu territori (gratuïta o de pagament), cosa que jo mateix vinc reclamant des del primer dia que vaig presidir l’ACPC (el 2005) i fins ara, que em limito a feines de consultoria i assessoria.
Un Govern ha de gastar bé els seus diners en publicitat i si la premsa de proximitat té molta més audiència que la d’àmbit nacional o estatal arreu del país, aquest èxit d’audiència s’ha de veure premiat amb publicitat. I com que molts cops les agències de publicitat –i centrals de mitjans, centralitzades a Madrid- no planifiquen amb criteris prou professionals, aquesta norma seria més que bona.
I això, no té res a veure, ni en que fora una ajuda a la premsa de proximitat, ni molt menys, en el terme voluntarista. Ningú fa un mitjà gratuït per voluntarisme, tota la premsa gratuïta de Catalunya neix per la vocació d’uns professionals, en dues vessants, una vocació periodística i una voluntat de guanyar-se la vida. La premsa de proximitat de pagament, en canvi, en la seva majoria és editada per associacions culturals, fet que el Govern ha de contemplar de manera diferent. Però, en tots els casos, ho ha de contemplar. O només tenen dret a la subsistència els grans grups? Què potser els tenen por? No s’imaginen a la premsa local i comarcal unida? No, no se la imaginen.
