Com aquests darrers quatre anys ha fet, el Sr.Rajoy esperava que el fruit caigués de madur, donant per descomptat de que, com ell i el seu partit era el més votat i l'únic que podia mantenir a Europa i a l'univers aquesta España, els líders del demés partits es rendirien als seus peus i l' “acompanyarien” per seguir fent el que han fet en la legislatura que ha acabat.
Desprès de dues rondes de consultes per part del Cap d'Estat, va renunciar a intentar formar govern, es clar, perquè no tenia cap suport que el pogués fer guanyar. El seu torn, per molt que fos el partit amb més vots, va passar… i va passar només per la seva ineptitud i per recollir els fruits del que ha anat sembrant en l'acabat període.
Ha tingut que ser desprès, amb l'encàrrec acceptat per una altre persona i passat un mes i mig de les eleccions, quan ha presentat un projecte per un possible pacte amb els altres. Un projecte acompanyat, com no, pels missatges acostumats de que un altre govern al seu portarà España al caos i a l'apocalipsi.
Aquestes remenades de cua, a destemps, ratifiquen el tipus de tosca oposició que van fer amb el govern anterior. O és amb una majoria absoluta que els permeti fer i desfer el que els interessi sense tenir que donar masses explicacions, i baix l'escusa de la «unidad», o li falta humilitat, cintura, ma esquerra i capacitat de diàleg i negociació.
Costa veure i acceptar que el teu moment ha passat i quan s'és capaç d'assimilar-ho s'ha d'aprofitar per analitzar, per exemple i en aquest cas, el perquè a España no hi ha qui vulgui ser parella de ball, o que s'ha fet malament perquè una part massa important d'un territori de l'Estat hagi reivindicat de la manera més cívica i dotat democràticament al seu Parlament per iniciar el camí cap a la independència, apostant abans per la incertesa del nou projecte que per un d'inamovible, caducat i sense cap nova edició creïble, seductora i engrescadora per part de qui te el poder i la obligació de fer-ho per l'interés de tots.
