- Publicitat -
Fa 367 anys Barcelona visqué un fet històric i sagnant, el Corpus de Sang, que aconseguí infligir un càstig i una derrota a uns botiflers i a un govern de Madrid que volia subjugar Catalunya.
El Corpus de Sang va ser un avalot protagonitzat a Barcelona, el 7 de Juny de 1640, per un nombrós grup de segadors, amb la connivència d’una bona part de la població local. Un petit incident al carrer Ample entre un grup de segadors i alguns barcelonins, en el qual un segador quedà malferit, precipità la revolta.
Aquesta era la temporada en què, tradicionalment, arribaven a Barcelona els segadors, treballadors eventuals que hi afluïen de totes les contrades per llogar-se per a la sega. Fins i tot en temps ordinaris, els consellers municipals deixaven anar un sospir d’alleujament quan aquesta gent rude, foragitada, tornaven a abandonar les muralles de la ciutat. En aquella ocasió, amb Catalunya en l’estat d’excitació en què es trobava, llur arribada no podia fer altre que originar angoixa. Els consellers de Barcelona arribaren fins i tot a pensar a prohibir l’entrada als segadors, però tingueren por de la reacció del Consell de Cent.
Els aldarulls es reproduïren a Barcelona durant el dies següents. El balanç es clou amb un total d´entre 12 i 20 morts, majoritàriament funcionaris reials. La mort del virrei, el comte de Queralt, marcà però, un punt d’inflexió en el trencament entre Catalunya i Espanya i precipità l´inici de la "Guerra dels Segadors
L’any 1640 fou un any decisiu i de greus conseqüències en produir-se, sobretot a partir del mes de maig, un alçament generalitzat de tota la població del principat de Catalunya contra la mobilització, i permanència sobre el país, dels terços de l’exèrcit reial (entrats a Catalunya a causa de la guerra amb França el 1635) i contra la pretensió que fossin allotjats dins les poblacions. Algunes es negaren a obrir les portes, com Sant Feliu de Pallerols, o Santa Coloma de Farners, on fou enviat l’algutzir Montrodon per dur a terme la instal·lació dels soldats; en la resistència dels vilatans l’algutzir trobà la mort. La represàlia duta a terme pels terços a Riudarenes (3 de maig) i a Santa Coloma de Farners (14 de maig) desencadenaria un ràpid alçament armat de vilatans i pagesos que, de les comarques gironines, s’estengué cap a l’Empordà, cap al Vallès i cap a Osona i el Ripollès.
El poble que no aprèn dels encerts i errors de la seva història, no la pot escriure. Per tant fem-nos nostres les sàvies paraules de Séneca, NO ÉS PERQUÈ LES COSES SIGUÍN DIFÍCILS QUE NO ENS ATREVIM, ÉS PERQUÈ NO ENS ATREVIM QUE SÓN DIFÍCILS.
Publicitat
