L'antiga zona industrial del Poblenou, anomenada Icària en record dels antics socialistes utòpics, va ser l'escenari on es va construir la Vila Olímpica que va servir de residència als esportistes participants en els Jocs Olímpics de 1992 de Barcelona.
El disseny d'aquesta nova zona va ser a càrrec dels arquitectes Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech. Van dotar a la ciutat d'un port esportiu a l'altura d'unes olimpíades, i van obsequiar als ciutadans d'un espai per viure i gaudir.
Després d'uns anys de lenta arrencada, la Vila Olímpica d'avui disposa de serveis i activitats com qualsevol altre barri de la ciutat. I entre aquests grans equipaments no hauríem d'oblidar un campus de la Universitat Pompeu Fabra, amb la biblioteca ocupant el singular edifici del Dipòsit de les Aigües, que antigament alimentava la font del veí Parc de la Ciutadella.
A això se li afegeix una mobilitat variada i integrada en un entorn tranquil després de l'arribada al barri del tramvia. Les seves obres van servir també per remodelar el carrer Wellington, i aconseguir així un passeig de vianants molt agradable. Però tornem al mar ja que està a només uns metres de distància. A l'apropar-nos al Port Olímpic des de la Barceloneta, veiem el primer dels icones en forma d'una gegantesca escultura de coure anomenada El Peix d'Or (el Peix d'Or), de Frank Gehry, que llueix sota el sol.
El Port Olímpic es va construir per acollir les proves de vela dels Jocs Olímpics de 1992 i actualment és un port esportiu de luxe envoltat de bars i restaurants. El port en estar proper al zoo de Barcelona, es l'estendard del canvi que va patir el litoral de Barcelona per a les olimpíades de Barcelona 1992 i resta envoltat d'edificis representatius com dos solitaris gratacels (el luxós Hotel Arts Barcelona i la Torre Mapfre que es dedica a oficines), que són la porta d'entrada al port, és una zona altament turística.
El port ofereix una zona lúdica per gaudir i descans dels usuaris durant el dia i la nit (discoteques, locals diversos i el Casino de Barcelona ara també casino en linea aquí). En contrast amb la majoria d'equipaments del Port Olímpic, pocs saben que es permet la pesca recreativa al trenca ones del port olímpic. Ha estat dissenyat per a aquest fi. Uns grans graons de ciment permeten pescar asseguts, fent la pesca bastant còmoda. La profunditat és de 8 metres a la vora del trenca ones. A uns 50 metres del qual uns contraespigones submergits permeten pescar amb mar gruix. Actuen com biòtops atraient gran varietat d'espècies de peixos i cefalòpodes.
A la costa que hi ha des del port esportiu fins a la zona del Fòrum, que assenyala el límit nord de la ciutat, s'encadenen unes platges molt concorregudes a l'estiu. Vianants, ciclistes i patinadors es donen cita en l'ampla avinguda litoral esquitxada de restaurants de marisc.
Les platges compten amb alguns xiringuitos, que romanen oberts fins a la matinada per servir còctels i música ballable als noctàmbuls. Aquesta es la transformació completa que va patir la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics i la modernització constant del que suposa ser també una ciutat cosmopolita.
