Hi trobareu, d’entrada, la historia del llaç groc; d’on va sortir? Qui va decidir que portéssim aquest símbol i no un altre per reclamar la llibertat dels presos polítics? I també hi trobareu 100 retrats, 100 histories de persones d’arreu de Catalunya, que porten per diversos motius el llaç groc. “
De Dilluns a Divendres, presenta juntament amb Albert Om, el programa de Radio Islandia a Rac1. La jove presentadora, de 37 anys, fan de Mishima, no perd l’oportunitat mai de somriure. Ara publica “Jo també porto el llaç groc” (Editorial Columna), un recull de 100 testimonis famosos i anònims, que expressen el motiu pel qual duen el llaç groc.
-Què trobarem al llibre “Jo també porto el llaç groc “ ?
Hi trobareu, d’entrada, la historia del llaç groc; d’on va sortir? Qui va decidir que portéssim aquest símbol i no un altre per reclamar la llibertat dels presos polítics? I també hi trobareu 100 retrats, 100 histories de persones d’arreu de Catalunya, que porten per diversos motius el llaç groc.
-En quin moment decideixes publicar aquest llibre?
Va ser l’any passat. De fet, la idea va ser del meu cap, de l’Albert Om. Un dia em va dir: “no trobes que hi ha gent molt diversa que porta el llaç groc i que seria molt interessant conèixer-les?”. M’hi vaig llençar de cap. Vaig recórrer el país per trobar gent que el dugués i me n’expliqués els motius. La més petita té 5 anys i la més gran 94. De raons no els en falten.
-Què en penses de la situació actual del país?
Que és realment complicada. Que cal un desllorigador per poder començar un diàleg entre Espanya i Catalunya, perquè sense parlar, la situació només farà que enrocar-se. Tampoc entenc, que en moments tan delicats i importants, els polítics no deixin de banda els seus propis interessos i els del partit i actuïn amb responsabilitat de país, amb una visió més general.
-Diries que el llaç groc s’ha convertit en un símbol mediàtic?
Sí, perquè el veiem constantment a la televisió i al carrer i perquè els detractors, com per exemple Ciutadans, s’han encarregat de fer-lo encara més visible, arrencant-lo d’allà on el troben.
-Quines opinions has rebut del llibre fins ara?
Bones. La veritat és que només s’han posat en contacte amb mi persones que estan d’acord amb aquest símbol. El conseller d’Interior, Miquel Buch, li va regalar el llibre a Inés Arrimadas, però no sé si se l’ha fullejat. M’agradaria molt que ho fes, la veritat, i poder-ne parlar.
– Segurament, molta gent no porta el llaç groc per por, què els diries ? Els animaries a dur-lo?
Cadascú ha de fer el que cregui i jo no sóc ningú per encoratjar a dur-lo o no. És cert, que al llarg d’aquest temps, molta gent que ha comprat el llibre m’ha confessat que no el duia per por. I els entenc. Entre els retratats hi ha persones que els han agredit o insultat per portar el llaç groc, em fa pena que això passi en ple segle XXI.
-El llibre compta amb el pròleg de l’ex entrenador del Barça Pep Guardiola, d’on surt la idea que en Pep faci aquesta part inicial? Com va rebre Guardiola l’oferiment?
Quan em vaig començar a imaginar el llibre, tenia clar que volia que fossin persones anònimes les protagonistes, però de seguida em va venir al cap en Pep Guardiola. És qui més ha internacionalitzat el llaç groc, l’ha fet visible més enllà de Catalunya i Espanya. Per això vaig pensar que havia d’aparèixer al llibre i li vaig demanar que en fes el pròleg. El que més em va costar va ser localitzar-lo. Un cop vam ser cara a cara, va ser fàcil convèncer-lo, perquè és una persona molt compromesa.
– A tu com a periodista, quina notícia t’agradaria donar ?
Que ja no ens calgués dur el llaç groc per reclamar la llibertat de polítics empresonats per les seves idees.
TEXT : Mireia Guilera
FOTOGRAFIA: Mireia Guilera
