L’elit intel·lectual del barcelonisme, és a dir, els lectors del Rival Petit, ja sabem a hores d’ara que ahir la jutge va desestimar la demanda de Bayram Tutumlu contra Joan Laporta en què li reclamava unes comissions no cobrades.
El DOS (Diario Oficial del Sandrismo), aka “El diari anteriorment conegut com Mundo Deportivo”, també ha informat els seus lectors de la bona nova (pun intended). Concretament ho fa en la seva edició d’avui 10 de novembre de 2011, a la pàgina 17, que és, juntament amb la portada i la contraportada, la pàgina que més miren els lectors quan fullegen el diari mentre es prenen el cafè. Per si de cas, han il·lustrat la notícia amb una fotografia de Laporta a la banqueta dels acusats, coneixedors que, com els nens, els lectors del DOS tendeixen a mirar-se les fotos i els dibuixets més que no pas a llegir.
Contrasta el tractament de la notícia de la desestimació de la demanda amb el seguiment que se n’ha fet del judici des del moment en què Tutumlu va començar a parlar d’aquestes comissions no cobrades.
La primera menció que es fa del cas a MD és del dia 28 de novembre de 2009. A la pàgina 17? No, en una columna a la contraportada i amb foto de Laporta amb turbant de color daurat. Corrupte! Dilapidador! Un any més tard (23 d’octubre de 2010), un cop presentada la demanda, MD n’informa amb detall: 3 columnes i foto amb el turbant.
Més contrastos: El 19 de novembre de 2010, tota una pàgina dedicada al tema, amb declaracions de Laporta i de Tutumlu: “Yo no le demando por dinero, sino por honor; Joan Laporta robó 8,2 millones al club y estafó a sus propios jugadores”. Quedeu-vos amb això per quan des de la premsa ens diguin que el judici no importa perquè és una cosa entre Tutumlu i Laporta i que el que ens ha de preocupar són els 10 milions que va facturar el seu despatx. Un dia més tard Miguel Rico diu (oju, a la contraportada) que: “[…] Bayram Tutumlu le acusa de estafar a los jugadores del club, de robar 8,2 millones al Barça y, además, denuncia que Laporta está siendo investigado por un posible delito de blanqueo de dinero […] si todo lo dicho es falso, lo lógico sería que Tutumlu ya estuviera denunciado. ¿O no?”. Doncs mira, no calia, només feia falta esperar fins que la jutge considerés que “La inconsistencia de la prueba presentada es más que evidente y, sin duda, sorprende”.
Ja aquest any, l’1 d’octubre, gairebé una pàgina sencera dedicada al tema. Titular a cinc columnes: “A Laporta le reclaman las comisiones de Uzbekistán”. Laporta + comissions + Uzbekistan. Compareu-lo amb el titular d’avui mateix, a una columna: “Desestimada la demanda contra Laporta”. No passa res, perquè tots sabem que la immensa majoria de la gent llegeix més enllà del titular, oi?
10 d’octubre de 2011, obrim per les pàgines 8 i 9. A l’esquerra, “Las facturas de Laporta quedan al descubierto”, en referència a l’acció de responsabilitat; a la dreta, “Y hoy, al banquillo”, informació de Francesc Perearnau, amb frases com “La expectación mediática en torno a la audiencia pública por la demanda del agente Bayram Tutumulu (sic) contra el ex presidente Joan Laporta obligará a habilitar una sala de prensa anexa donde los periodistas podrán seguir la retransmisión en directo”. Expectació mediàtica que sembla haver-se dissolt en els últims dies, veient el tractament de la notícia de la desestimació de la demanda que ha fet MD. Perearnau també diu que “Laporta afirma no conocer a Bayram Tutumlu”, i s’il·lustra la notícia amb una foto de Laporta i Tutumlu. Què mentider que és Laporta! Si no fos, clar, perquè el 19 de novembre de 2010 a MD citaven una frase del mateix Laporta: “Sólo he visto tres veces a Tutumlu”. 3 a 0.
I arribem ja a l’11 d’octubre, quan s’informa que en el judici Laporta va afirmar que el seu despatx havia facturat 10 milions –segons Laporta, per qüestions alienes al Barça–, i els periodistes troben l’excusa que utilitzaran, no ho dubteu, per justificar les seves manipulacions. Sort que el Grupo Godó permet l’accés on-line a la seva hemeroteca i podem veure que no, que fins que Laporta no va declarar, el 10 d’octubre de 2011, MD va estar dos anys (2), informant de tots els detalls de la demanda.
És una llàstima que no hi hagi una hemeroteca de la portada de la web del Mundo Deportivo, perquè també ens agradaria fer algunes comparacions, que segurament serien molt divertides, tenint en compte que durant tot el dia d’ahir no es va dir ni una paraula del tema. La notícia es va publicar amb nocturnitat i traïdoria: a les 02:15 de la matinada i no pas a la portada sinó ben amagada dins de la secció Mundo Barça. Ho tindrem en compte si Tutumlu recorre la sentència.
I ja posats a contrastar i comparar, dues de ben fàcils que deixem al criteri del lector. Comparem el seguiment mediàtic que s’ha fet de la demanda de Tutumlu amb el dels problemes legals de les empreses de Rosell al Brasil. I comparem també els 3 milions que va ingressar el Barça pels negocis uzbeks –cedir la ciutat esportiva al Bunyodkor per fer un stage de 5 dies i jugar un amistós d’entrenament (haguessin estat 5 milions si s’hagués jugat un altre amistós a l’Uzbekistan), contracte qualificat per la jutge com “altamente beneficioso para las arcas” del Barça–, i els milions (que se sàpiguen, 0, coses de la transparència), que va cobrar el Barça per un stage del Brasil amb entrenament Barça B – Brasil televisat. Mira, 3 a 0, com els cops que ha vist Laporta a Tutumlu, deu ser que al DOS no saben comptar.
Signat: Més
