La paraula crisi està en boca de tothom. Segur que ha desbordat el significat previst pels lingüistes de l’IEC o de qualsevol acadèmia. Tota persona que travessa un moment econòmic complicat de la seva vida, diu que és per mor de la crisi. Però existeixen una sèrie de contradiccions difícils d’explicar, com a mínim són difícils d’explicar per una persona que no entén d’economia, encara que sí domina les quatre operacions bàsiques i alguna més, per poder deambular per la vida que ens ha tocat viure. En aquest article exposaré unes quantes d’aquestes contradiccions.
En primer lloc hauríem de saber si ens trobam davant una crisi (situació circumstancialment dolenta o difícil que ha causat una pertorbació de l’activitat econòmica i que ha repercutit sobre els ciutadans) o davant un ajustament [haver posat el preu de certes variables (interessos, empreses borsàries, habitatges de tot tipus, etc.) i haver adequat l’acció bancària, borsària, financera, constructora, etc. al seu just terme]. Ajustament o crisi, aquesta és la qüestió. O és un ajustament, el vehicle del qual ha estat una crisi?
Sigui com sigui, anem a parlar de les contradiccions:
– S’ha parlat i escrit durant anys que el preu dels lloguers i dels habitatges pujava per damunt de les seves possibilitats i que això provocaria una bombolla immobiliària i que ocorreria un desastre. Tothom ho sabia, que un dia o altra arribaria, i quan aquest dia ha arribat, sembla com si hagués agafat per sorpresa a tots, com a mínim als que sabien que això havia de passar.
– Tothom sabia que es construïa massa, però tothom volia seguir construint, uns perquè volien vendre i multiplicar els preus de les seves propietats i altres, perquè juntament amb la contradicció anterior, guanyaven els doblers a palades i sense fer cap esforç. Després d’haver-hi hagut un excés de construcció, conegut per tots, quan s’ha hagut d’aturar, perquè ens quedàvem sense territori o perquè hi havia excés d’oferta i manca de demanda, molta de gent fa com si li vingués de nou, quan es guanyarà en la conservació del poc paisatge sense edificar que ens queda als llocs més bonics.
– L’arribada de turistes batia rècords anuals. Tots els llocs més visitats com les platges, llocs d’atraccions o de vacances quedaven saturats, les cues eren enormes i molta gent es queixava que tan massificats no es podia viure. Enguany que ha disminuït la vinguda de turistes, en lloc d’estar contents, perquè la massificació ha disminuït, també ens seguin lamentant.
– La circulació per les carreteres s’ha fet insuportable. Per entrar i sortir de les ciutats, per poder anar a fer feina o circular, s’ha hagut de perdre una bona part de la vida. Això ha provocat fer i ampliar carreteres, fer cinturons i més cinturons, els cotxes s’han arribat a tocar de tants que n’hi havia. Quan la disminució de cotxes ha arribat, a causa de la crisi o ajustament, en lloc d’estar contents, els governs han hagut de proporcionar ajuts, perquè la gent volgués seguir comprant més cotxes i continuar embussant els carrers i les carreteres.
– Per fer tota aquesta feina que ens feia produir en excés i que ens estava perjudicant, han hagut de venir milers i milions de persones a treballar, que si això no hagués passat ara no serien aquí ni engrossirien les xifres de l’atur. La contradicció és pensar que arribar al 20% de l’atur és culpa d’una mala gestió de qualsevol govern, ja que en tot cas, serà culpa de tots els governs que han permès un creixement per damunt de les possibilitats reals.
– Els qui paguen la crisi haurien de ser només els dos milions i pico més d’aturats que hi ha ara, però resulta que tots els altres també diuen que pateixen la crisi. Com és possible que ara pateixin crisi i abans no, quan hi havia més d’un milió d’aturats? Com s’explica això? Quina crisi pateixen els que cobren el mateix sou que abans i troben els preus de la majoria de productes que compren més barats?
– Com és possible que una persona com l’expresident Aznar tregui pit per dir que ell va ser un superhome que ho va arreglar tot i que ara els que comanden no serveixen per res, si les causes profundes de la crisi es troben en el fet del creixement incontrolat que existia en temps del president del PP? Com així no li ho manifesten els il•lustres economistes que l’envolten?
– Si aquest tipus de desenvolupament desbocat ha estat el que ha produït la crisi, com és possible que es vulgui que el remei es trobi desenvolupant una altra vegada el mateix tipus de política?
Tot això és el que no entenc i així ho he manifestat.
