Vull posar en evidència que la repressió lingüística que efectua el PP a les Illes Balears i al País Valencià és major que la que varen començar a fer durant el segle XVIII, Felip V i Carles III, si comparam les situacions de cada època que són totalment diferents. Abans dels decrets de Nova Planta, que es varen publicar entre 1707 i 1716, els castellans eren estrangers als Països Catalans. Un dels problemes per ocupar llocs a l’administració pública era el desconeixement de la llengua catalana i cap interès, com ara, a aprendre-la. Per tant, volien que tot es fes en llengua castellana, que era completament desconeguda pel poble català. Per tant, els funcionaris castellans varen protestar i varen aconseguir que Felip V enviàs el 1717 una “Carta del Rey a los Corregidores”, sobre l’aplicació del Decret de Nova Planta. Entre altres coses deia:
“Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin
dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se
note el cuidado.”
Com que passava el temps i el poble català no aprenia la llengua castellana, els funcionaris castellans tornaven a protestar, ara al rei Carles III. Aquest, el 23 de maig de 1768 va enviar una Reial Cèdula, que entre altres coses deia:
“[…] Para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua castellana. […]y a este efecto
derogo y anulo todas qualesquier resoluciones, o estilos, que haya en contrario, y esto mismo
recomendará el mi Consejo a los Ordinarios Diocesanos, para que en sus Curias se actúe en
lengua castellana.
[…] Finalmente mando, que la enseñanza de primeras Letras, Latinidad y Retórica, se haga en lengua castellana generalmente, donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas.”
Tots aquests decrets, cartes i cèdules formen part de la repressió lingüística a la qual hem estat sotmesos durant més de 300 anys. Ara, en ple segle XXI, i quan Castella (Espanya) braveja d’esser un estat democràtic, des de Madrid, envien directrius al PP, perquè reprimeixi tots els avanços que amb tant d’esforç s’havien aconseguit durant els darrers trenta anys i escaig després de la mort del dictador i més gran repressor contra la llengua catalana.
Fan exactament el mateix que els colonitzadors i invasors del segle XVIII, amb la complicitat i aquiescència de moltes persones que han renegat dels seus trets identitaris. Alguns funcionaris no volen aprendre la llengua catalana, que ara és oficial i pròpia, quan en aquell temps l’havien esborrada i li havien robat l’oficialitat. Aquests funcionaris protesten al partit que consideren més repressor, el PP, i manifesten que no es troben en igualtat de condicions amb les persones nadiues. I com que ells, sempre volen tenir més avantatges i volen estar per damunt dels indígenes, com a bons colonitzadors i invasors, exigeixen que no sigui necessari l’aprenentatge de la llengua catalana, pròpia i oficial del territori, per poder ocupar llocs de feina o càrrecs a l’Administració o al Govern de les Illes Balears.
I el PP, partit repressor per excel·lència, els fa cas, i vol permetre que no sigui necessari l’aprenentatge en català a l’escola i que tampoc no s’exigeixi el requisit de conèixer la llengua catalana als funcionaris, cosa que farà que els indígenes que acudeixen a l’Administració no puguin ser atesos en la seva llengua, i si s’hi entossudeixen, s’hagin de passar unes quantes hores per fer una gestió d’uns quants minuts. D’aquesta manera, els enemics de la llengua aconsegueixen que els indígenes desisteixin d’usar una llengua de segona, que ja hauria d’haver desaparegut.
Per tot això, no ens quedarà més remei que oposar-nos amb la força de la raó i de la llei. Si a l’Estat espanyol no se’n troba, a altres instàncies europees. Fer entendre als electors indígenes del PP que no poden continuar votant un partit que els vol enterrar en vida i que siguin insubmisos en tots els casos que es presentin. Insubmisos a l’escola: utilitzar el català si ens el prohibeixen; insubmisos a l’Administració pública: usar el català per molt que ens ho vulguin impedir i insubmisos a la societat: parlar en català sempre. Que sigui la nostra guia, la frase: contra repressió, oposició i insubmissió.
