Contra l’estultícia, seny… molt de seny

         
            S’ha de tenir una comprensió nul·la o unes ordres totalment insensates per a no entendre que el poble de les Illes Balears es va manifestar com mai no ho havia fet contra l’actuació d’un Govern que té maneres dictatorials i forassenyades. Us imaginau un equip de governants entossudit a fer que els xofers conduïssin els autocars, amb les cobertes foradades? Us podeu imaginar que els governants s’obstinassin a fer que els taxistes circulassin per damunt de les voravies i que deixassin el carrer per a la resta de vehicles? Us cap dins el cap que aquests que comanden s’encaparrotassin a eliminar els discos de circulació dels carrers i de les carreteres? No us ho podeu imaginar? Doncs això és el que passa amb el TIL. El TIL és voler que el professorat resolgui un impossible. Ho diuen els experts, els tècnics, els pedagogs, els lingüistes, la Universitat, ho diuen fins i tot els que pertanyen a la mateixa colla dels governants.
 
            A una d’aquestes reunions de pares i mares que convoquen els i les mestres de les escoles per a explicar les raons de la vaga, a una de les que es varen fer després de la gran i única manifestació històrica del poble, un pare indignat culpava els mestres de la vaga i deia que perjudicaven els alumnes amb aquesta actuació, que la vaga l’havien d’haver feta durant l’estiu, durant els mesos de juliol i agost (això ho he sentit a dir unes quantes vegades), volent indicar que tenen massa vacacions. Com és possible que es faci una vaga durant el període de vacances? De totes maneres, a pares com aquell jo els diria que no han entès res, perquè si haguessin entès alguna cosa sabrien que perdre dues setmanes, tres o un mes de classe no és res, comparat amb el que pot passar si s’aplica el TIL. Als cursos que s’apliqui, perdran el curs sencer. Això és el que defensen els mestres i professors, que no es perdi el curs, i a més, a aquesta escola en concret, els mestres varen oferir durant un període de temps, quan tot se solucionàs fer dues hores de repàs gratuïtament els horabaixes. Com pot ser que no s’apreciï la bona voluntat d’aquells que ja han perdut aproximadament 1.000 euros de la seva butxaca i estan disposats a recuperar el temps perdut dels infants regalant hores del seu merescut descans?
 
            Respecte de la manifestació, em contaven què havia dit el conseller de Presidència Sr. Gómez en una entrevista a Catalunya Ràdio feta per Mònica Terribas, el dilluns, dia 30 de setembre, i no m’ho creia. Per això he anat a Internet als arxius de l’emissora i l’he escoltada. I tot el que m’havien dit, ha estat veritat. He acabat amb els pèls drets. Com és possible que persones així tenguin en les seves mans el destí de les Illes Balears? En primer lloc ha fet l’entrevista en castellà i no en mallorquí o el català dels nostres padrins, com deia que havíem de fer el president. O sí que l’ha cregut al president, si els padrins rallaven castellà. Si sap xerrar mallorquí era una bona oportunitat per fer allò que deia el president, demostrar que el que xerrava el conseller no era la mateixa llengua que la de la periodista. Quan li parlaven de si aquesta manifestació era la més nombrosa de totes les que s’havien fet, aquesta que entre les quatre illes va reunir unes 120.000 persones, va assegurar que no, que la més nombrosa va ser la del 12m de 2004, que va tenir unes 130.000 persones. Aquella que era contra els terroristes. Com que sempre parlen dels que queden a casa, i fins i tot, ara diuen si els seus votants eren més. Que vol dir que els que no varen anar a la manifestació contra els terroristes era que estaven a favor del terrorisme? Segur que deuen trobar que la majoria silenciosa que va quedar a casa també estava d’acord amb la manifestació. I per què no havien d’estar d’acord amb aquesta del diumenge passat, Sr. Gómez? Multipliqui els que varen assistir a la manifestació per dos, per tres o per quatre i encertarà la gent que està en contra del TIL, sense diàleg i sense consens, i a favor de l’ensenyament en anglès, sempre que s’hagi de fer així com cal i a partir del diàleg amb la comunitat educativa.
 
            Sembla d’òpera bufa quan li demanen si creu que la manifestació ha rebut una forta empenta des de Catalunya i afirma rotundament que sí, pel fet que hi havia gent d’ERC a la manifestació. Vaja, com s’ha consolidat aquest partit! Poden estar ben contents. El que fa més pena és que davant la insistència a les coses estranyes que hi havia a la manifestació, Mónica Terribas li arriba a treure que hi havia estelades, i aquestes banderes no tenen res a veure amb aquesta terra. Sr. Gómez, la quadribarrada és la bandera de les Illes Balears, per molt que l’hagueu volguda fer desaparèixer. És la bandera que va substituir la dels àrabs, quan Jaume I els va derrotar. La quadribarrada senyoreja parets i façanes d’esglésies i monuments. Hauríeu d’enderrocar la part més important del patrimoni i desfigurar les Illes si la volguéssiu fer desaparèixer. L’estrella designa l’ànsia de tenir un estat propi en el món, per esser respectats, per esser tractats com a ciutadans i no com a súbdits colonitzats. Llàstima que n’hi hagués tan poques, perquè això que vostè va veure o que li han dit que hi havia, era un bé molt escàs. Li puc ben assegurar que es varen fer milers i milers de fotos i es varen fer nombrosos vídeos. Miri centenars de fotos i vídeos i digui quantes estelades veu, i a veure si aquesta anècdota tenia res a veure amb l’entrevista que li feia la periodista.
 
            El Govern de José Ramón Bauzá, en el qual hi està inclòs el Sr. Gómez, ha demostrat que no sap governar. Claudica contra els retalls provinents de Madrid, no sap defensar els interessos dels ciutadans de les Illes i posa en marxa idees que torna arrere si les protestes arriben dels empresaris. Només es mantenen impertèrrits, toixarruts i estults en el tema de l’educació. I el poble ha dit que no! I el poble ha respost amb molt de seny. Com es pot fer perquè el Govern compri un parell de grams de sensatesa?