Contra les retallades

El proper 14 de maig  està convocada a Barcelona una gran manifestació en protesta  per la voluntat del Govern dels Millors de retallar l’estat del benestar fins deixar-ne una imatge irreconeixible, ja no  del que hauria de ser, sinó del què al llarg de generacions i generacions, de morts,presos i represaliats hem anat construint.
Certament els temps canvien, i en jornades com aquestes la cosa se’ns fa més i més palesa, de vegades fins l’abominació. Resulta increïble sentir els discursos dels magnífics  justificant l’injustificable, posseïdors com són de la veritat més absoluta. La resta som un ramat de somiatruites que de tant en tant procurem recordar d’on venim, com hem arribat aquí, i com no volem sortir-ne.
Han fet de la necessitat virtut i aprofiten una situació de crisi, que ningú nega, per  establir el seu model de societat. Com que treballen en funció del positivisme més conservador, fins el punt de la reacció més barroera, no volen  recordar que aquesta crisi va néixer del ventre del sistema capitalista; que els treballadors i les treballadores, les classes populars des del petit botiguer fins el professional liberal,   van gaudir ben poc de les vaques grasses;  en canvi, són a  aquests sectors populars a qui els correspon, segons els inefables millors de Catalunya,  engrossir ara la vaca magra, mentre els culpables de la situació continuen al davant de les seves  corporacions financeres, i a sobre, recollint beneficis…
Jo faig un prec als pocs o  molts que  puguin llegir aquestes línies: sisplau, oblideu la història, oblideu els patiments de pares i avis, oblideu els morts en la lluita per unes jornades laborals simplement humanes…oblideu-ho  tot.  La història  finalment no deixa de ser un esport per a diletants. Si havíem arribat a tenir un estat de coses que ens permetés, amb penes i treballs, portar una vida digna, aquesta situació havia nascut de…. ni ho recordo,  ni ho vull recordar perquè si ho fes encara seria acusat de nostàlgic. Recordeu només que Hobbes ha triomfat, i tornem al començament del temps,i de nou  l’home és un llop per a l’home.
Mentrestant, encara  governaran els nostres ajuntaments, si els deixem.  L’esperança que ens resta és saber que , al cap i a la fi,  som nosaltres els que determinem quin és  el govern que ens mereixem.  I m’agradaria que, per una vegada,  guanyés l’home i no el Leviatan.