- Publicitat -
Després de la reflexió estival he arribat a la conclusió que Espanya i el seu Estat presenten serioses propostes per fer que els ciutadans de Catalunya renunciïn a la consulta per decidir un estat nou i quina democràcia volen construir. Les propostes de l’Estat espanyol són inapel·lables en els camps de la democràcia, l’Estat del benestar, la Justícia, la transparència, la llibertat d’expressió, la promoció de la identitat, l’excel·lència, la modernització, la projecció internacional, la igualtat, la història….
1. En democràcia tot avança cap a un model de democràcia participativa sota el principi de la subsidiarietat. No autoritzen una consulta no vinculant, eliminen capacitat d’autonomia i per tant subsidiarietat als municipis i canvien la llei electoral per afavorir els partits de sempre a les alcaldies.
2. En l’Estat del Benestar, mentre l’aparell central arriba a comprar deute a interès zero, es continua ajudant al benestar dels ciutadans fent recaure el doble d’esforç de contenció deficitària a les autonomies que són les que gestionen els tres pilars bàsics del benestar: escola, salut i serveis socials. I els imposen uns interessos d’usurer pels diners avançats, que de fet són dels ciutadans.
3. En justícia, demostrant la perfecta separació de poders, la fiscalia persegueix als delinqüents que han trencat el pacte de sang de l’oligarquia en la transició, mentre protegeix la família reial i als oligarques addictes al règim. Espanya lidera els rànkings europeus de lluita contra el frau. Per la cua.
4. En transparència, superen els estats federals que publiquen reiteradament les balances fiscals per mètodes científics homologats internacionalment, inventant un mètode basat en l’ocultació i la fabricació ad hoc dels resultats, per ratificar el model d’espoli de l’aparell central i les autonomies subsidiades.
5. En llibertat d’expressió, no cal dir que som un exemple mundial. Tota la premsa escrita de la capital i la majoria de les capitals de província està en mans de grups que deuen alguna concessió a l’Estat o viuen de les subvencions d’aquest, i de la publicitat de les grans empreses de la casta, sorgides de la privatització a dit de les antigues empreses públiques franquistes. I quan els directors no responen al dictat, se’ls fulmina. Els “rojos y separatistas” reben un tractament equànime i exquisit, en aquests mitjans.
6. En promoció de la identitat, donen cent voltes al model suís, belga o canadenc de promoció interna i externa de la diversitat lingüística i cultural. Amb la llei Wert i les polítiques de Bauzà i Fabra de supremacisme castellà, Espanya lidera la tolerància a la diversitat. També per la cua. I sinó, recordi’s les prohibicions de les ambaixades d’Equador i d’Holanda a sengles conferències culturals, la darrera sobre la novel·la Víctus a l’ Institut Cervantes d’Utrech.
7. Excel·lim en excel·lència, després d’haver liquidat en 6 anys totes les línies estratègiques de suport a la recerca i la innovació, i haver retrocedit uns quants dígits en els rànkings internacionals, serà nomenat Comissari europeu d’innovació un espanyol terratinent i que imposa les polítiques “por cojones”:Cañete. Mentrestant els nostres doctors/es a l’atur, en instituts de fora o venent salmó a les parades de Bergen i de cambrers a la City.
8. La modernització és espectacular. Modernització sense desenvolupament, és a dir insostenible. Molta retallada per temes socials. Però ni una aturada dels faraònics i inútils plans de traçat de l’AVE, dels aeroports que acabaran convertits en hipòdroms; i perpetuació del model concentrat de gestió aeroportuària, insòlit a Europa. Mira si en som de moderns.
9. La projecció internacional és creixent. Per les bajanades de les primeres espases. Felipe fardant davant d’Europa i havent de sentir un clatellot de Shmit, Aznar, el dels peus a la tauleta de Bush, Zapatero dient que anàvem a superar França; i ara Rajoy i de Guindos dient que gràcies a Espanya, Europa no entra en recessió. I la marca Espanya, presentant-se la món com sempre: jamón jabugo i flamenc.
10. La igualtat ha anat a més. Encapçalem l’índex, darrera Gran Bretanya, per la cua. 30 anys de democràcia i els índex de Gini que calculen la distància entre els més rics i els més pobres no s’han mogut a tot l’estat; i han empitjorat els darrers anys. I en les autonomies que partien d’una situació més igualitària, les mediterrànies i productives, el model d’espoli fiscal les ha fet retrocedir també.
11. Fins i tot, Espanya encapçala la llista de països en el tractament de la seva història. Després de Cambodja l’estat del món amb més foses comunes per investigar. I dues amonestacions greus de la ONU per tal que l’Estat posi mitjans per recuperar la memòria històrica que inclou els crims a la humanitat comesos pel franquisme. Els successors del qual són els qui manen de fet a Espanya.
Amb tantes raons contràries a la consulta, que prop d’un 80% de catalans voldria que se’ls hi fes sobre estat i model de democràcia, jo, de vostès, aniria a engruixir el milió de manifestants que es preveu a Tarragona sota un lema tant contemporani (dels carlistes de finals del XIX) com “Recuperem el seny i la senyera”.
I sobretot, amb un programa espanyol com el d’aquests 11 punts anteriors – i m’he quedat curt-, és evident que: “mejor unidos”. O era: “mejor hundidos”?
Publicat a Economia Digital de diumenge passat
Publicitat
