Contra els atacs al català… fidelitat, resistència, insubmissió, independència

 
            Fidelitat, que és aquell comportament habitual d’ús que tenen la major part dels parlants de qualsevol llengua del món. Resistència a esser absorbits per una altra cultura, que es creu superior, però que no ho és, i resistència  a mudar de llengua, després que t’hagin convertit en persona muda de la teva. Insubmissió contra tota aquella norma que et robi drets humans tan universals com el dret que tens a viure en la teva llengua en el territori en el qual és llengua pròpia. Independència de l’estat que et vol absorbir, de la nació que et vol aniquilar, de la cultura que et vol dissoldre, de la llengua que et vol dominar; per a solucionar aquesta situació il·lògica i conflictiva, només existeix un camí: aquell que et dugui a la no supeditació a l’invasor, a la no submissió, a la no absorció, a la total realització com a persona no esclava del segle XXI, per això, a més de la nació hem d’aconseguir l’estat.
 
            Dels atacs no caldria ni parlar-ne, però en deixarem constància, dels darrers, dels més recents, perquè són tants… Una consellera renegada del PP d’Aragó fa decretar que a la Franja es parla una espècie d’aragonès oriental i elimina la paraula català de totes les disposicions legals. Segueix el mètode valencià. A València, continuen prenent mesures per eliminar les línies que tenen en valencià a partir d’un decret de plurilingüisme, que només deixa alguna assignatura “maria” per al català. A les Illes Balears, quan no aconsegueixen més que un 13% de pares que triï la línia en castellà, allarguen el període d’inscripció fins dia 28 de juny per poder canviar al castellà la decisió anterior, i com que se n’adonen que no aconsegueixen els seus objectius i davant la renyada del president al conseller d’educació, ja envien una altra carta perquè els que comencen als tres anys, tinguin temps fins mitjan juliol per a passar-se al castellà. Si tot això falla, ja han començat a copiar l’esborrany valencià de decret de plurilingüisme. No aturen. D’aquí a uns quants dies eliminaran el català com a requisit per a accedir a l’Administració. Com que al Principat, els partits que governen tenen les coses més de mig clares, el PP Camacho es dedica a presentar-se com un llop amb pell d’ovella, esperant que l’ocasió li sigui propícia, davant la candidesa del president. Doncs allà fan atacar els tribunals. El Suprem ha anul·lat una sentència del Tribunal Superior de Catalunya, favorable a la immersió lingüística, i dictant que entre els tres i sis anys, l’escola sigui un caos lingüístic. Quin cervell! Quina excel·lència! Les aberracions pedagògiques i lingüístiques vessen per tots els costats. Davant la possibilitat d’aconseguir la unitat de destí no s’avergonyeixen de presentar-se davant el món com a vertaders ignorants i analfabèsties.
 
            Per acabar l’escrit em vull referir a la defensa aferrissada que ha oposat el poble de les Illes, que és allà on visc i el lloc que més conec. Una part del poble a la una s’ha aixecat contra tots els atacs que anava rebent d’un Govern que es comportava com ho faria qualsevol foraster que vol imposar la cultura forana o com també ho fa qualsevol renegat que té davant un plat de llenties i l’aspiració de ser qualcú a la metròpoli dels invasors. Aquesta part del poble que no ha pogut ser enganada és la que s’ha revoltat de moltes maneres: amb una vaga de fam de dos jubilats per Mallorca, que varen exposar la seva vida i la seva salut per comprovar que només un dels trenta-cinc diputats del PP tenia consciència; amb escoles i persones enllaçades per la llengua, posant-se el llaç quadribarrat al jersei, a la camisa i a la façana d’escoles, instituts, cases particulars i edificis singulars. Davant les ordres i execució de la retirada dels llaços dels instituts, s’han anat multiplicant els indrets on anaven sorgint les llaçades i la rebel·lió ja dura mesos, i continuarà. Més de vuit-centes persones s’han enllaçat per la paraula, llegint un dia per setmana i durant vuit setmanes consecutives, per a commemorar els vuit segles de cultura catalana a les Illes, a diferents indrets, tots els divendres des de les 19 hores fins a la mateixa hora del dissabte següent. Cridòria, tomàtigues i ous cada vegada que el president del Govern visitava un indret públic, cosa que va provocar que el delegat del Govern fes portar 12 “Patrols” de la guàrdia civil de tràfic de València, i especialistes en revoltes o no sé què, que ha acabat detenint persones pel simple fet de manifestar-se. Tot això ha acabat provocant que els docents a partir de l’STEI-i i els professors d’ensenyament en català, enviassin dues de les seves màximes representants a Estrasburg per a denunciar a Europa la repressió i la persecució del PP contra el català.
 
            Però això no s’atura ni s’aturarà. El poble de les Illes, esperam que amb el suport i solidaritat de la resta de Països Catalans, continuarà en lluita, lluita dura, alegre i festiva com és l’acte que han organitzat unes quantes persones decidides i preocupades per la situació actual. Aquestes persones han organitzat una diada d’Enllaçats per la Música, que se celebrarà a la plaça de Cort, se suposa que no s’atreviran a no donar el permís corresponent, el divendres, 6 de juliol a partir de les 17 hores. Serà en aquest escenari que més d’una dotzena de grups de músics i de cantants s’enllaçaran per la música. La resposta per assistir a aquest acte ha estat incondicional i instantània. Si qualque grup no hi pot esser físicament, ja hi ha enviat el seu suport i la seva adhesió. Serà un degoteig continu. La lluita del poble per defensar la seva identitat acaba de començar.