Llastimosament a Espanya i a les Illes Balears, d’aquesta demagògia en treuen profit. Saben que entre molts: botiflers, aristòcrates, borbons, dictadors, militars colpistes, renegats, etc., han aconseguit crear un clima d’abandonament i d’avergonyiment de la llengua pròpia, del qual massa gent no se n’ha pogut alliberar, encara que faci trenta-cinc anys que va morir el dictador, i que teòricament havia d’haver arribat la democràcia. Ha arribada aquesta senyora? L’heu vista per alguna part? Segurament ha arribat la democràcia teòrica, en canvi per cap indret es troba la pràctica. Ha arribat la democràcia que omple de paraules els discursos buits, però si algun polític o política té una mica de vergonya, és difícil o estrany que l’usi.
Allò que sí ha arribat és la demagògia i aquesta és ben pràctica. Així que, democràcia, no; demagògia, sí. Quina és la demagògia que ha arribat? Com que en aquest article vull acusar de demagogs els polítics que sempre que poden desqualifiquen la llengua catalana, perquè no diguin que els lingüistes catalans s’han fet un diccionari a mida, mirarem què diu el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, el qual explica que demagògia és “Degeneración de la democracia, consistente en que los políticos, mediante concesiones y halagos a los sentimientos elementales de los ciudadanos, tratan de conseguir o mantener el poder.” Primerament s’han passat tres segles devaluant la llengua catalana i quan han aconseguit fer-ho creure a molta de gent, segueixen utilitzant-la de manera demagògica per a fer-li el major mal possible amb afirmacions que a més de demagògiques són completament estúpides.
Aquest és el cas de José Ramón Bauzá, president del PP de les Illes Balears, que en una entrevista publicada al Diari de Balears el darrer dia del 2010, que ocupava tota la darrera pàgina, té destacada com a dita seva la frase següent: “Jo crec que allò que preocupa la societat són coses més importants que el tema lingüístic, com la qüestió econòmica, la laboral, la crisi…”. Per una part, dóna la impressió que ell es preocuparà, si governa, de solucionar els problemes econòmics i socials que té la població, la qual no té problemes amb la llengua. Per què diu això el demagog si no és per a tenir un guany polític, perquè els problemes lingüístics, fins ara, els ha creat només ell. Per què ha creat tants de problemes al voltant de la llengua, si ara diu que no n’hi ha de problemes? No sap el Sr. Bauzá que els polítics que es preocupen de defensar la llengua, cosa que es fa a tots els països del món, també estan molts preocupats per la crisi i les seves repercussions? Però quines bajanades s’inventa?
Voleu més exemples de demagògia? Davant els atacs de la persona citada contra la llengua catalana, es varen promoure mocions a favor del català i ajuntaments com el de Capdepera, Marratxí i Campanet varen tenir els regidors populars votant en contra de la moció i un dels seus arguments era una altra vegada un argument demagògic, o no? Jutjau vosaltres mateixos. Deien el següent: “Avui el castellà està perseguit tal com ho estava el català durant el franquisme.” Voleu millor argument demagògic, fabricat segurament a la FAES? Contínuament es poden trobar exemples, milers, però avui mateix, dimarts, 4 de gener podíem llegir-ne un al Diari de Balears, sobre aquesta persecució: L’Institut d’Estudis Baleàrics, institució que en un moment determinat volia substituir l’Institut Ramon Llull, i no em referesc al d’ensenyament secundari, sinó al que té com a missió projectar la llengua catalana a l’exterior, doncs, aquesta institució ha editat l’agenda de 2011 en espanyol i no ha fet cap referència cultural ni històrica de les Illes Balears. Només es poden llegir en català els mesos, perquè estan escrits en vuit llengües. Aquesta és una més de les mentides i la demagògia que usa un partit que té massa possibilitats de governar. A veure si aquests demagogs ens agafen ben desperts i ben preparats per defensar aferrissadament tot el que ens volen prendre, que és la nostra essència, com veim que estan fent a València.
