Encara que n'hi hagi que no vulguin permetre que es digui la veritat, el comportament dels polítics de l'Estat espanyol fa que s'hagi de continuar denunciant totes les injustícies que cometen per obtenir, ells, el major benefici. Sabem que tots els governs, pertanyents generalment a monarquies, que han colonitzat territoris i les persones que allà hi vivien, han dedicat principalment la seva tasca a dos aspectes fonamentals: el primer ha estat procurar que els colonitzats produïssin el major benefici possible a la monarquia, en general, i als seus representants en particular, i el segon, s'ha intentat esborrar totes les característiques diferencials culturals del poble colonitzat; en aquest cas el primer objectiu és que aprenguin la llengua del colonitzador, i, si és possible, que oblidin la seva, per esborrar les diferències. Això s'aconsegueix si s'imposa a tots els llocs i institucions, on tenguin necessitat els colonitzats d'acudir. D'aquesta manera, amb el pas del temps, i a força de burles i repressió, són els mateixos colonitzats els que procuren aprendre la llengua invasora i la fan aprendre a la seva família, per evitar la repressió i la burla. Els colonitzadors deixen que l'únic lloc on es pugui usar la llengua pròpia dels indígenes sigui a la intimitat, i, segurament, si poguessin tenir el sistema de telepantalles del Germà Gran que apareixen a l'obra 1984, de George Orwell, també controlarien la llengua a la intimitat.
Aquí, a les Illes Balears, hem sofert aquest procés i d'altres, com el que les classes altes i poderoses es volguessin distingir del poble, usant una llengua superior. Això ha passat a altres indrets; l'aristocràcia russa parlava francès per distingir-se de la plebs. Les monarquies autoritàries i les dictadures varen imposar la llengua castellana (espanyola) a tots els indrets on hi havia una altra llengua i varen usar de tots els recursos possibles i impossibles, legals i il·legals per aconseguir-ho. Amb l'arribada de la dubtosa democràcia que teòricament s'hauria de gaudir des del 1978, corresponia a la part colonitzadora, retornar totes les característiques culturals als territoris que havien colonitzat; la principal era la llengua. Llavors, a les autoritats d'aquests territoris i a nosaltres ens corresponia posar en marxa la normalització lingüística de la nostra llengua, de la llengua catalana. Així es va fer, amb la major lentitud possible, mentre paral·lelament naixien grupuscles disposats a entorpir i impedir aquesta normalització. Així que intentaven fer creure a la gent que desconeixia els intringulis de la lingüística, que els trets dialectals distintius significaven llengües diferents, per llevar força a la llengua comuna dels PPCC. Si s'avança a l'escola, surten persones i grups que intenten impedir-ho. Fins i tot, un govern del PP, el de José Ramón Bauzá va actuar contra el caràcter oficial de la llengua catalana i amb l'aquiescència del poder central a la metròpoli, va eliminar l'obligació de conèixer la llengua pròpia als funcionaris, la que s'havia de normalitzar, per impedir que hi hagués administrats que poguessin esser atesos en la seva llengua.
Sort tenim, i això els llibres de text ho han d'explicar, que el Govern actual ha tornat posar el requisit per entrar a l'Administració, cosa que crec que van fent de manera moderada, però crec que adequada, en les qüestions, en les àrees o conselleries on tenen les competències. Aquests dies, la conselleria de Transparència, Cultura i Esports ha aprovat la convocatòria i les bases per a la selecció de personal tècnic, per als programes de tecnificació esportiva del Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears (CTEIB). Aquesta convocatòria ha armat rebombori perquè als requisits per a presentar-s'hi no es demana el coneixement de la llengua catalana, només es premia com a mèrit. De totes maneres, el trastorn inicial es compensa si es continuen llegint les bases. A l'apartat 13, 2n paràgraf es pot llegir el següent: “La relació contractual és de durada determinada. S’ha d’iniciar dia 1 de desembre de 2016 i ha de finalitzar dia 31 d’agost de 2018. Un cop acabat aquest període el contracte es podrà renovar fins el dia 31 d’agost de 2020. Per fer efectiva aquesta renovació el personal tècnic haurà d’acreditar els coneixements de llengua catalana que s’exigeixin d’acord amb la normativa vigent en el moment de la renovació.” Per tant, així no es discriminen les persones que hi vulguin participar d'altres llocs de l'Estat, i tots hauran d'acabar coneixent la llengua catalana. L'únic que s'hauria de modificar són els punts que s'atorguen per conèixer-la, haurien de ser bastant superiors al coneixement de llengües estrangeres. El Govern de les Illes, per tant, es troba en el bon camí.
Altra cosa passa amb el Govern central com hem pogut comprovar també fa uns quants dies. El diputat Jaume Moyà d'En Comú Podem ha presentat una proposició no de llei, per procurar entre altres aspectes el desenvolupament d'un pla per fomentar i promocionar entre jutges, fiscals i la resta d'actors judicials el coneixement i el respecte dels drets lingüístics de les persones dels territoris de l'Estat que tenguin llengües pròpies, és a dir, en el nostre cas, que el català fos requisit també per a la Justícia. La proposició ha estat rebutjada amb els vots en contra del PP, de Ciudadanos i amb l'abstenció del PSOE. Si el PSOE hi hagués votat a favor, s'hauria aconseguit. Això significa que amb aquest aspecte, queda el PSIB en entredit, perquè s'ha actuat de manera diferent com s'actua aquí, i amb un greuge molt important per a moltes persones que no poden tenir un judici en la seva llengua.
Que això ocorri és un senyal inequívoc d'haver de continuar suportant un tractament colonial. Quan els habitants d'un territori, que té una llengua diferent a la d'un altre territori que té la darrera paraula en la governació, no poden expressar-se (oralment i per escrit) en la seva llengua, en el nostre cas, en la catalana, significa viure en un territori colonitzat. Això és el que els ha passat a tots els territoris envaïts per uns altres que es creien una civilització superior, o per la seva llengua o per la seva cultura, i en el nostre cas, també se senten molt superiors pel nombre de parlants de les llengües respectives.
