S’acaben de publicar les dades consolidades de recaptació i despesa de la Generalitat corresponents al novembre de 2008. I, tal com ja prevèiem des de fa mesos en aquest mateix diari, les xifres són molt inquietants.
Els ingressos pressupostats per aquest any són 28.243 milions d’euros; però, quan només manca un mes per tancar l’exercici, tan sols se n’han recaptat uns 23.392 milions d’euros. I, per tant, no seria gaire estany que es produeixi una desviació d’entre 2.500 i 3.000 milions d’euros menys dels previstos.
Pel que fa a les despeses, la situació és encara més greu. La despesa compromesa fins al mes de novembre és 26.255 milions d’euros (amb una desviació provisional respecte als ingressos de gairebé 3.000 milions d’euros); i, probablement, acabarà l’any no gaire lluny dels 30.566 mil milions previstos (amb un dèficit que amb tota seguretat ultrapassarà els 4.000 milions d’euros). De fet, segons les dades de novembre, amb uns ingressos força inferiors als del mateix mes de l’any passat, ja hem gastat una mica més de 2.000 milions d’euros més que en aquelles mateixes dates.
I tot plegat encara resulta més preocupant, si mirem en quines partides s’han retallat més les despeses i quines estan més descontrolades. Doncs, els departaments que estan sota la responsabilitat d’Esquerra han patit unes retallades molt superiors als que corresponen al PSC. I, evidentment, això incideix molt negativament en les polítiques socials que ha d’implementar la consellera Carme Capdevila, o en els projectes d’innovació i recerca del conseller Huguet; mentre que la despesa corrent dels departaments socialistes continua creixent.
I, malauradament, és fàcil preveure qui pagarà l’any que ve els plats trencats del dèficit d’aquest exercici…
Tal com hem explicat en altres ocasions, les precisions pressupostàries del conseller Castells s’han basat reiteradament en un model de creixement dels ingressos d’un 15% anual, fonamentat en el creixement que va experimentar el sector de la construcció. Però, com sap tothom, això s’ha acabat…
I el pitjor és que el sistema pactat en les disposicions addicionals a l’Estatut del 2006 es basava en aquest model de creixement i, per tant, la minva de la recaptació autonòmica i estatal ens aboca a un escenari en què l’increment de recursos per la Generalitat serà pràcticament nul.
Fins a quin punt aquesta és la causa de totes les discòrdies actuals sobre el tema del finançament? Qui va pactar aquestes disposicions addicionals? Qui ha elaborat aquests pressupostos tan desajustats? Qui ha avalat amb els seus vots aquestes disposicions i aquests pressupostos?
Aquest article és la continuació de Quan tot plegat és una enganyifa, publicat el 2 de juny de 2008
