És la dreta que representa la democràcia espanyola, una democràcia totalment inexistent. Heu vist les cares d’odi de la dreta, dels seus representants, dels Cs, dels PP i dels Vox? Com és possible que s’hagin de suportar unes persones amb tant d’odi, sense que Marchena se n’adoni? No es troba aquesta gent en el camí de la rebel·lió? Com a mínim es troben en el de la sedició. Qui els ha de denunciar? O actuarà la fiscalia d’ofici? El Rivera cridant pel Congrés de Diputats quan veia presos lliures per dins la càmera. Es disposava a adoctrinar espanyols quan deia que no volia que els espanyols haguessin de pagar el sou a uns delinqüents. S’havia demanat Rivera a veure què passava amb els que no li volien pagar el seu sou i no els quedava més remei que fer-ho? Com així mentien més que no parlaven quan asseguraven que no se suspenia els diputats presos, perquè el PSOE havia pactat amb ells? Aprofitaven totes les circumstàncies per tal de guanyar vots per a les eleccions que s’hauran fet ahir o avui diumenge, segons quan llegiu l’article.
Després quan el PSOE també ha votat per la suspensió dels presos polítics (encara que així no càpiga dins la seva no democràcia) en lloc de reconèixer que s’havien equivocat quan els acusaven d’haver pactat amb els que volien trossejar Espanya, com que havien de continuar tractant els espanyols d’un poc durs de mollera, per veure si caçaven algun vot més, els han acusat. Primer afirmen que els independentistes són delinqüents, adoctrinen, ho prediquen, ho ensenyen i després els volen condemnar a la desaparició de la vida activa com a polítics. Tanta sort que els espanyols són molt més intel·ligents que el que ells es pensen i se n’adonen que menteixen més que no parlen. I que per la seva boca no surt cap veritat. Han mentit tant que ja no els creuen.
És molt perillós un estat, els tres poders del qual, l’executiu, el legislatiu i el judicial es posen d’acord en la interpretació de la democràcia, una interpretació que no canvia massa de la que fou la democràcia orgànica durant la dictadura franquista. Una democràcia feta a mida, una democràcia que no permet que els polítics elegits pel poble puguin ocupar el seu lloc de feina, una democràcia que no permet actuar segons els designis del poble, encara que siguin els desitjos d’una part del seu poble. Un poder executiu que permet que el fiscal que ha nomenat mantingui els polítics elegits pel poble en presó preventiva, un poder legislatiu que no permet que uns diputats electes duguin a terme la seva tasca, per mor que es troben en presó preventiva. Per qualque cosa el poder executiu hi ha contribuït. Un poder judicial que discrimina els testimonis i els advocats segons siguin defensors o acusadors dels investigats. Sembla que els tres poders, bastant coordinats, determinaran que els polítics que volien que el poble pogués exercir el dret a decidir, un dret humà fonamental, quedin a l’ombra, desapareguin del seus llocs de feina, sense drets, ja que no els els reconeix la no democràcia espanyola.
Llavors ja només queda una esperança, sempre queda alguna esperança, i aquesta es troba a Estrasburg, al tribunal europeu de drets humans, lloc on es pot denunciar un estat, els poders del qual, no han respectat els drets dels seus ciutadans o d’alguns dels seus ciutadans. Mentre, l’estat espanyol permetrà que hi hagi presos polítics, per molt que prohibeixin als mitjans de comunicació que usin aquesta expressió. La censura no podrà arribar per tot. Els ciutadans també hauran votat a les eleccions europees, i aquesta Europa, que en principi s’ha deixat vèncer pels estats i no ha estat l’Europa dels pobles somniada, obrirà els ulls i se n’adonarà que existeixen uns intents de tornar a la forma de govern aristocràtica, en la qual uns quants governen per als poderosos i s’aprofiten dels més dèbils. Un estat del qual gran part dels catalans no en volen formar part.
Com que pot ser no me n’he sortit quan he volgut explicar que l’Estat espanyol no és democràtic, permeteu-me que vos ho expliqui el final d’un article del Sr. Alfons Duran Pich. 22/5/19 (El Sr. Duran és llicenciat en Sociologia per la universitat de Deusto, llicenciat en Psicologia per la universitat de Barcelona, Màster en Societat de la Informació i el Coneixement per la universitat oberta de Catalunya, i cinc o sis títols més, a part de moltes publicacions i llibres), algú molt més important que jo. Aquí el teniu:
“Què entenem per democràcia.
Pel ciutadà lliure i responsable, la democràcia autoritària és la pitjor fórmula de govern perquè sap que el que diuen no té res a veure amb el que fan. És una “democràcia” tramposa i venjativa. I és que culturalment el seu model ideològic (el seu Weltanschauung) no ha canviat.
És per això que presumir (com fa l’Estat espanyol reiteradament) de partits constitucionalistes, d’Estat de dret, de respecte a la llei, de separació de poders, de sobirania popular, de garanties processals, etc., mentre es reprimeix física i psíquicament, s’empresona, s’humilia, s’ofega econòmicament, es coacciona, es penalitza, s’amenaça, es persegueix fiscalment, es ninguneja… és pura demagògia, retòrica de cartró pedra per convèncer una multitud d’analfabets funcionals.
Democràcia?, quina democràcia?”
