Les orientacions unitaristes, centralistes i centralitzadores del PP tenen en el seu punt de mira les “altres llengües” (sembla que l’èuscar no els amoïna massa), però els seus torpedes i míssils apunten cap a tres indrets que creuen suficientment desprotegits per intentar destruir-los. Apunten cap a Galícia, el País Valencià i les Illes Balears, que són tres reductes que varen aparèixer vestits de blau en el mapa electoral. D’aquí la seva seguretat, d’aquí la seva tranquil·litat; creuen que tindran molta gent al seu favor si produeixen una massacre.
Després d’haver preparat el terreny, han minat i debilitat el seu enemic amb l’artilleria i la guerra psicològica, i han aconseguit situar la infanteria en els punts estratègics i neuràlgics de poder de cada un d’aquests indrets. A les Illes Balears han hagut d’utilitzar personal extern i gent forastera, ajudats per gent de la terra de tota la vida (o bé amb un desconeixement total de la seva identitat, o bé totalment descastada), perquè poguessin potejar la cultura i la llengua indígenes sense miraments (tant els és canviar el nom mil·lenari d’algunes ciutats com suprimir la segona festa de Nadal de tota la vida). Però la seva arma principal és la provocació d’un terratrèmol artificial, quan han suprimit el requisit de conèixer el català per part de l’Administració, és a dir, de les persones funcionàries i polítiques que la formen. Aquesta és una arma letal, perquè saben que si eliminen la necessitat del coneixement d’una llengua, extingeixen les ganes d’aprendre-la i d’estudiar-la.
A Galícia i al País Valencià ja ho han aconseguit; han eliminat aquest requisit; i a les Illes Balears es troben en camí de fer-ho, i ho duran a terme perquè tenen majoria absoluta al Parlament, majoria guanyada a unes eleccions, però aquí ve la qüestió que vull exposar, perquè els lectors puguin tenir una opinió formada i fonamentada. En el títol d’aquest article, he posat que continuen amb la repressió, perquè no obligar els funcionaris a conèixer la llengua pròpia i oficial d’aquest país fa més mal que si la prohibissin, i també he dit que trepitgen la Llei i això és el que posaré a la vostra consideració:
L’Estatut d’Autonomia de Galícia, a l’article 5, diu:
- A lingua propia de Galicia é o galego.
- Os idiomas galego e castelán son oficiais en Galicia e todos teñen o dereito de os coñecer e de os usar.
- Os poderes públicos de Galicia garantirán o uso normal e oficial dos dous idiomas e potenciarán o emprego do galego en tódolos planos da vida pública, cultural e informativa, e disporán os medios necesarios para facilita-lo seu coñecemento.
- Ninguén poderá ser discriminado por causa da lingua.
Posen el gallec per damunt del castellà en reconèixer que és llengua pròpia i atorguen els mateixos drets d’usar els dos idiomes, però, a més, el Govern ha de garantir el seu ús normal en la vida pública i no es pot discriminar ningú per la seva llengua. Queda molt clar que és impossible, que amb uns jutges neutrals no es condemni qualsevol Govern que hagi eliminat la condició de requisit del gallec per part dels funcionaris.
L’Estatut d’Autonomia del País Valencià, a l’article sext diu:
1.La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.
3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el seu coneixement.
4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
5. S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
I a l’article 9, en el segon paràgraf de l’apartat 2 diu:
Així mateix, els ciutadans valencians tindran dret a dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les seues dos llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada.
Més clar, aigua; incompleixen l’article 6è i l’article 9è. Com és possible que qualsevol valencià es pugui adreçar a l’Administració en la seva llengua i obtenir resposta en la mateixa si no s’ha obligat els funcionaris a conèixer-la? I aquí no hi ha ni trucs ni baldufes. No es pot dir que quan alguna persona parli en valencià, en cercaran una que li pugui contestar i així la faran esperar fins que trobin la que parla en castellà. No. Els articles de la Llei hi són perquè es compleixin sense dilació en el temps. A més, qualsevol funcionari d’una oficina o d’una escola ha de poder assistir a una reunió interna amb els altres funcionaris i llavors també haurà d’atendre els companys en la llengua que usin. Per tant, han trepitjat també la Llei.
L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, a l’article 4, titulat la llengua pròpia, diu:
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma.
3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.
I a l’article 14.3, podem llegir:
Els ciutadans de les Illes Balears tindran dret a dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada.
Què us ha semblat? Infringeixen o no aquests governs del PP la Constitució (Estatut) de cada Comunitat? Per tant, el que s’ha de fer és dur-los a tots els tribunals i institucions que tinguin atribucions sobre el tema, que existeixin en l’àmbit territorial, estatal, europeu o mundial. Se’ls ha de desemmascarar i se’ls ha de demostrar que no ha existit cap dictadura que hagi volgut reprimir tant la població indígena com fan ells. A partir de l’actuació de les minories no alienades s’ha d’anar conscienciant la resta de la població.
