Contestació als Correctors de la Pompeu Fabra

Com a català solidari, a mes de l’atzucac que viu i n’està patint el nostre país, haig de dir que estic a favor de l’existència dels catalans anomenats: correctors lingüístics. Son normalment gent anònima que treballen en editorials o diaris que s’encarreguen quan un autor anònim hi subscriu un article – abans de publicar-ho – de esmicolar-l’ho i donar-l’hi la grafia correcte i del llenguatge complert. Molts autors no tan anònims també els fan servir, ja que moltes vegades el que escriuen no es correspon amb el que volen dir – que no vol dir en el que hi diuen, esclar – amb les normatives vigents. Però, el dilema s’escampa com la pólvora aleshores, ja que es cau en el parany de poder enterbolir el seu missatge per aquesta intromissió pactada per les parts. Aixi, que seguiré escrivint el català incorrecte cada dia mes, per acostar-l’ho a la realitat social, perquè aquests correctors també tinguin la seva quota, encara que no tinguin presencia en la vida social del català. O si algú s’ofereix podria pagar-me’n un , ja que amb el Softcatalà – Que n’és l’eina utilitzada en aquest bloc – es veu que no en tinc prou. I la llengua, si que n’és part de la meva estimada Pàtria, però emprar-l’ha en la vida quotidiana i no caure mai en els paranys de les espanyes et converteix en el mes Patriota sense oblidar-hi pas el País, Cultura e Historia. Tota la resta forma part de la faràndula.