Edició 2183

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 17 de juliol del 2024
Edició 2183

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 17 de juliol del 2024

Contes d’en Jan Bosch 97 Bona vida, però no tant 3

|

- Publicitat -

Bona vida, però no tant 3

       

Publicitat

Tercera part

Li aturo els peus a ella com també se’ls ha d’aturar a les classes socials mitjanes que van escalant posicions. Poques vegades he desitjat que els de la classe mitjana pugi. Ni tan sols que tinguin un simulacre de gaudi de riquesa i tracten amb algú com jo o semblant. L’endemà al matí, s’aixequen desenganyats i regiren llençols i mantes a la recerca d’algun xic de la riquesa absent. Com que ells, podria assegurar que no saben ser rics, i no em vanto de saber-ne, millor estalviar-los ansietats i patiments. S’enroquen en els diners, mai no en tenen prou i somien a aconseguir coses. La insatisfacció constant els fa desgraciats.

M’imagino que els diria:

—No esteu disposats a cedir. Si no esteu disposats a fer-ho, no ho feu però ja veureu, ja.

—L’única cosa que faltaria és que intentessis obligar-nos. Sou autocomplaents i oblideu la resta.

—El que passa és que sou inexperts. Us exasperareu i agafareu més mala llet.

—A tu et passa que no t’animes a compartir la riquesa ni tota la pesca —més d’un em jutjaria.

Més poc sensibles amb ells es mostren els governants. Més els hauria valgut no retallar els sous i no aprovar la llei laboral que vomita pobres sense parar. Addueixen el deute extern i la crisi econòmica. Vaja ineptes quan tothom sap el que han donat als bancs. Els governants calculen com escanyar la classe mitjana perquè no sols els retallen sous sinó que els treuen avantatges fiscals. S'han de preocupar que es transformi en mà d'obra barata i sotmesa a l'ordre. Sobretot que no creïn il·lusions que maten.Tampoc viuen en allotjaments horrorosos ni mengen “junk food”.

De vegades vaig a la ciutat on tenia la fàbrica, i hom veu que s’ha acabat la resplendor econòmica de l’industrial tèxtil de fa uns anys. Sembla una ciutat fantasma i estancada on la gent no treballa i hi ha en venda habitatges, pàrquings, botigues, bars, restaurants i solars. No sento atracció per la fàbrica ni per l’amant que vaig tindre ni pels polítics. Vull trobar el lloc que em pertoca per viure com ric.         

Continuarà

Joan Guerola

Publicitat

Opinió

Subscriu-te al canal de WhatsApp

Minut a Minut