Bona vida, però no tant 2
Segona part
Em vaig deixar portar pels dubtes quan em preguntava, encara gràcies que sols per moments, si m'havia equivocat. Això en cada galleda d'aire amb matisos de l'imprevist i misteriós.
En una vall plana vaig comprar un mas i una heretat de terres a un comte vingut a menys, ja que de noble li quedava el cognom i el títol rovellat. Prou necessitat de diners, em va afavorir el fet per comprar-li-ho bé de preu. Vaig anar a viure al mas, vaig cercar un masover i vaig invertir en la terra: inversió perdedora. Així m'havia alliberat del passat industrial i tornava als orígens del pare, com qui cerca un retorn, no se sap ben bé on. En un cercle de seguretat, sense sobresalts, sense cataclismes. Un retorn, tal vegada, una resignació sense lògica, però més aviat no.
Tant me fa si és cert el que diu la gent, que sóc un bala perduda. Tant me fa que diguin que si faig festes per amics al mas, cosa possible; que si tinc una dona diferent cada temporada, que és probable; i que la gent m'enveja perquè hom pot assaborir els matins i les tardes com li dóna la gana. Una vagància en què hom viu sense plans fixos.
L'amant més ferma treballa en l'administració d'una fàbrica tèxtil fins que va i em diu:
—Han de fer fora cent treballadors de la plantilla. M'ha tocat, però em donen una bona quitança. Hi ha gent que li cal la feina més que a mi.
—Ensumo que no m'estàs dient la veritat, pobra de tu com no me la diguis.
Al moment, ella pretexta sense atenuants:
—A més, ja et tinc a tu. Tu tens molts diners, no?
—T'hauria de caure la cara de vergonya —li contesto ple d'incredulitat i fúria—. Els diners que tinc els hem guanyat mon pare i jo. No pots viure de franc. Com goses estar amb mi per interessos. Doncs, s'ha acabat. No gaudeixo de l'opulència que tu busques.
Ella amaga la contrarietat i amb un intent de dir alguna cosa se li trava la llengua entre les dents. Em torna les claus, fa mitja volta i ni tan sols em preocupa el desemparament d’ella. Millor, ja és hora, que em deixi en pau. La indiferència dóna per això i més.
Continuarà
Joan Guerola
