Bruno i les línies obliqües 3
Tercera part
Arran de la guerra, vaig sentir unes poques frases com “ja t'arreglaran quan vagis a escola”, “et posaran el braç dins la màniga”, o en castellà “te meteran en vereda” “cuando seas padre comerás huevos” i d'altres de caràcter amenaçador. També es deia en veu baixeta alguna cosa de l'arribada d'un mestre. Tot i que la gent no sortia gaire al carrer, no cal dir que no podia deixar de parar l'orella a qualsevol comentari. Bé, podria assegurar que estranyava el silenci i la por amb els quals no contava. Amb tot, a mi no em semblava que l'escola hagués de ser diferent.
Amb l'altre anàvem a berenar a un paratge amb font en el qual, jugàvem, apreníem sobre flors, sobre vertebrats i invertebrats. De sobte ens ensenyava un home amb qui ningú no es movia del lloc. Us ho creieu o no, ell no es movia gens del seient, millor, molt millor que estigués allà. Mala sort, si es passejava i no encertaves les preguntes et podia fotre uns pessics que t'aixecava un tros de terra. Ah, i no et deixis la regla. M'agafava un rodament de cap quan la veia venir. A un li costava volar, com un ocell a qui li haguessin tallat les ales o com si en el mapamundi, un cop enlairat, no hi trobés cap racó bo per aterrar.
Quan no sabia la lliçó de pe a pa, li deia que el mestre d'abans ens feia reflexionar i buscar altres matisos i altres maneres d’enfocar el tema que havíem d'haver estudiat. El nou ens replicava, tot ensenyant-me la regla, que s'havia de saber de memòria i prou. I tant que parlava la regla, i tant. Com el dia que el molt cafre va agafar en Marcel i va posar mig cos per sota d’una de les seves cames i l’altre mig cos a sobre de l’altra de manera que el nen quedava travat i no es podia moure; es va acarnissar pegant-li al cul amb la regla tot el que li va venir de gana. Ningú li va donar un cop de mà en Marcel, que va plorar tot que va poder i no va ensenyar als pares com tenia el cul, no fos que encara li peguessin més. Havíem d'anar amb peus de plom amb eixe malparit.
Jo no podria satisfer la curiositat de saber sobre altres països, no vaig passar de la torre Eiffel de París. Va arribar la guerra quan estava a punt d'entrar en tota mena d'informacions sobre els USA: no coneixeria la Route 66 ni les Niagara Falls. Tampoc res del Nil ni la Muralla Xinesa. Reostres, tampoc sabria que en geometria una intersecció és com un conjunt de punts coincidents entre dos o més subespais, ni continuaria fent versos ni els perfeccionaria. Ni la taula periòdica dels àtoms, ni tantes i tantes coses. L'home que feia de mestre va anar arrugant il·lusions i em va reduir el món a l'escola i al poble.
Si no vam aprendre gairebé gens tampoc, no us creieu, es va amoïnar per fer l'aula ben acollidora. Potser ni sabia ensenyar ni què ensenyar, tal vegada ni era mestre. Vaig acabar odiant una frase en què ell maleïa els rojos. Ben aviat tot ho vaig substituir per l’arada i per l'aixada, ja que la necessitat ens escanyava.
Continuarà
Joan Guerola
