Racista sí, no? 6
Sisena part
El director aixeca l'auricular del telèfon i marca uns números. Puc assegurar que no sé a qui truca. Al cap de poc apareix el conserge i ell li diu:
—Podria acompanyar els senyors fins a la porta de sortida de l'institut.
Malgrat la dificultat, millor deixar-se portar per ell que s’aixeca de la cadira, encreua els braços a l’alçada del pit, mira els pares i, suposo que sense sentir-se culpable de racisme, els diu:
—El conserge els acompanyarà —amb aplom i amb veu clara—. Surten de l'institut, si us plau. Quan sàpiguen comportar-se, poden tornar. Així que el conserge els acompanyarà —en el moment que estan a punt de sortir del despatx el director els crida—. Per cert, porten els papers per saber si estan en regla.
—Que dise papeles. Papele son de niña! No papeles noisotros —diu el pare cridant amb poc d’enginy.
—Qui tu tonto dises? —diu la mare al marit.
Silenci. Al cap de poc segueix.
—Papeles, consulado Marruecos tiene. Tu te denunsia. Mentira, dises! —diu ella al director.
I se’n van cridant.
No entén que posar insuficient a una nena immigrant que, tot i haver-li adaptat el programa, no ha treballat prou, serveixi per jutjar-la com racista. Jo no me’n sento pas, que voleu que us digui. Àpala, una sí que veu actituds racistes cap a mi pels pares de la nena marroquina. Déu meu que no tornen. Molt millor si no apareixen.
Quan sembla que tot ha de quedar com un insuficient, es troba la nena asseguda enfront de consergeria. Vol saber que ha d’estudiar durant l’estiu. Una nena que deia el mínim necessari. Qualsevol!
Van a l’aula del tercer pis i li ho explica amb tot luxe de detalls. La nena marxa. Ella es posa dreta darrere la persiana. No és que no sé si sóc racista? Vés a saber.
Joan Guerola
