- Publicitat -
Racista sí, no? 5
Publicitat
Cinquena part
Pitjor que un ull de poll. Potser creuen que, només per ser una nena marroquina, estava suspesa per endavant.
—Qui quieres dicir un astidisco? Qui esto un asquidisco?
—És una ajuda perquè pugui passar i no hagi de repetir. Escolti, tinc feina i no puc esmerçar més temps —li diu amb brevetat.
—Tu compras pero no vendo. (em vols enredar). Tu mi engañas, mujer. Con mi marido veo al director, tu sabes —diuen cridant.
Tot i la pallissa que li havien fotut les coses empitjoren. Es veu sola davant la capacitat d’ells per muntar conflictes, per armar saraus i escàndols. Se li acaben els intents per persuadir-los. Tenen límit. Es pregunta si, a comptar des d’ara, un immigrant no podrà quedar suspès. N’està convençuda que ha estat permissiva amb l’alumna que, ni de lluny, se sent traumatitzada. Segur.
Impensable que la professora ho oblidi. De sobte té una altra raó seria per amoïnar-se perquè els pares neuròtics de la nena marroquina tornen a reclamar l’endemà. No és qüestió de fer-se la babaua. La porta ajustada del despatx del director la sedueix per entrar a explicar-li el cas. L’últim sota la capa del sol que faria Tanmateix, li sembla urgent fer-li’n cinc cèntims i fins i tot afegir-hi més trama de les pressions rebudes. I si havia estat un ximple per no explicar-li-ho abans.
Reunits amb els pares, el director, amb expressió impenetrable, els diu:
—A vejam, he mirat les avaluacions i la nota que ha posat la professora és correcta.
—Tu al Marruecos, mania i rabia. De aquellos no quieres. Tu al mujer igual, tu sabes. (Fas igual que la dona professora). Rasista! Niña es de l'Islam! Futuro no le quieres. No si yo conosco.
Continuarà
Joan Guerola
Publicitat