Racista sí, no? 3
Tercera part
Més o menys futura xoni o no, ni ella ni l’hondureny se n’avergonyeixen. Pels gitanos, per les nenes marroquines i pels hondurenys, el fet d’estudiar depèn de l’entorn familiar, sobretot del sòmines del pare. Prou que ho sé que sense el consentiment i l’ajuda d’ell, no en faran pas res. La professora se n’ha assabentat que els pares dels hondurenys prefereixen venir aquí perquè no troben un món no tan hostil com el que troben els seus compatriotes que emigren a US. Li han dit que alguns acaben víctimes de l’alcohol o bé es descarreguen l'escopeta contra si mateixos i deixen dessagnar el cos tirat a la vora de llit.
La professora que espia, de sobte sent: “… que me dijo. El otro día en el partido el gilipolla del otro equipo, me dijo que me iba a partir la cara, y yo le dije que ahorita no, después del partido se iba a enterar, puto matao”. Un altre porta auriculars, deu estar escoltant ràdio internacional llatina alhora que, amb orgull i fredor desafiant, es queden mirant la Laura que acompanya en Pep, que passen d'ells per por o perquè no tenen necessitat de dir-los res. Qui sap si les nenes hondurenyes, amb tan poques ganes de fer colzes davant d’un llibre, acabaran de caixeres a Mercadona.
El pati ve a ser com una terra de ningú en la qual cadascú fa aliança amb els més pròxims i cada grup vigila que no hi hagi risc d’infiltrats. Ella mira ara un altre banc on hi ha els xinesos. Ni masteguen xiclets ni mengen porqueries. Silenci condescendent en uns nens educats i de bon conformar. Es barregen el mínim amb altres. Quasi tot gira entorn de la família a casa. Acabaran treballant als bars dels pares o al basar. La professora que espia es fixa ara en els alumnes de tercer d'ESO que va tenir fa dos anys. Mare de Déu, que grans s'han fet. Hauria de ser igual ensenyar uns i altres. Però el resultat és diferent. Costa molt integrar i compartir cultures. Ingovernables. Ja té raó, ja, qui diu que somnia truites qui vol la integració. Ella creu que és una condemna estar perdent el temps perquè de tots els alumnes que veu al pati, potser pocs es treguin el títol d'ESO. No els sentencia per endavant; Déu, no pas que jo sàpiga. Sona el timbre. Escales i passadissos s'omplen d'empentes, veus i sorolls del tropell d'alumnes.
Continuarà
Joan Guerola
