Racista sí, no? 2
Segona part
Mentre xerren, endrapen unes bosses de blat de moro, quikos en diuen, patates, xupa-xups i gominoles. Només els falta que posen salsa del Burger King a les patates i els quikos. No troben inconvenients a deixar-se seduir per eixos reclams i a fer-ho, sense pors, quan els ve de gust. Serà un encert que amb tant d’edulcorant i colorant no contreguin càncer. Segur que pensaran que no hi ha cap raó per estudiar. Sense estudis i sense títols, acabaran sent firaires, tindran parada de roba, o de fruita i verdura al mercat setmanal. O potser faran altres negocis. Algun d'ells va i et sorprèn quan diu que tenir estudis tampoc garanteix la feina, mira quants estudiants tenen carrera i estan sense feina. En fi, ja ho veurem. La veritat és que la majoria d’ells no saben fer res més que anar al mercat. M’estic tornant massa dura, ella es recrimina.
Una mica més enllà, quasi sota uns arbres, observa a dues nenes marroquines amb mocador al cap. Si són bledes, semblen una mica espantades; però és probable que molt aviat siguin desvergonyides i mentideres. Al cap i a la fi què és millor que tinguin pinta una miqueta de bledes, si més no, no creen problemes d’actitud. Vés-te’n a saber. Una no es pot imaginar pas de què parlen. Que vesteixin així no té res a veure en què siguin alumnes bones o dolentes, per ara no treballen gens a les classes i falten moltes hores de classe. Total, no et preocupis, tant li fa si estudien o no, quan tinguin setze anys les casaran, això li sol dir una companya a la professora. Més a prop de la porta de l'institut, hi ha uns quants hondurenys asseguts en un banc. Guaita un d'ells, amb el pentinat tallat a l'estil tassa, un malparit que encara no aixeca un pam de terra, la mare que el van matricular li està ficant mà a una nena de tercer d'ESO que porta roba ajustada i escotada: futura xoni. Creu-t’ho que ho serà. Semblava remarcar el pitjor de tots ells, en canvi, tots semblen contents més que no pas ella de petita…
Continuarà
Joan Guerola
