El misteri de les Favorites 8
Vuitena part
Fart de voltar, retorno a l'habitació on les trobo nues. Una gitada al llit mentre l'altra sembla que li fa massatges. Al principi m’estranyo i les miro amb ulls com taronges. Alhora que quedo torbat em miren però sense que es desconcertin gens. Ja que havia irromput en el joc i atès que era allà, volen que prengui una dutxa per fer-me un massatge a quatre mans. Les obeeixo com si l’assetjament m'hagués aferrat i retingut en un atzucac. Sona la cançó The Gypsy's Wife. No puc ser pudorós. A tothora el desig i fer marxa enrere. No l'he de reprimir més. No tenint ningú a qui recórrer en eixos moments em deixo dur. Les seves mans em fan formes circulars a l'esquena al ritme de la cadència de cotó en la veu de Leonard Cohen. De seguida són els dits polzes que es mouen de manera circular fent pressions, més tard els polzes i els índexs pessiguen amb suavitat. Al benestar l’acompanya una excitació creixent que porta altres jocs plegats…
Les sento confabular amb complicitat. És obvi que tramen plans, qui sap si alguna de les dues desapareixerà. Quan me n’adono que mai no fruiré les favorites perquè sento una atracció tan intensa per totes que comporta una malastrugança que m'acovardeix, o això crec. Només puc tastar allò que vaig espigolant en una fantasia dolenta. Millor quelcom real i senzill, sense incerteses.
A la més mínima oportunitat foto al camp: a reveure favorites. Desaparec a Roma, just abans d’anar-se’n a Fiumicino per tornar a casa. Sense nostàlgies ni saber res del que feien les dues favorites, decideixo marxar amb rumb desconegut. No vull mirar enrere, ni deixar-me cap angle ni escletxa. Mai no tornaran a saber de mi. Sense pedanteria per pensar que jo vaig de savi que s’interessa per pilastres i parets de l’imperi romà o d’una altra època, i no pas elles.
Desaparec per començar la vida en un altre indret. Ningú dels meus sap si sóc a Haití o ben a la vora. Així, Arlan Domènech i Planadevall, quedarà com l’home que anà a Venècia amb vuit dones i dues es van perdre. És evident que enraonaran de mi encara que ningú amb suficient informació. No sabré si quedaré heroi o riota.
Sentia tant i tant de desig per les dones que igual els amics em van fer un muntatge per escarni. Potser es van dir, apa muntem-li un viatge amb vuit dones per ell sol. Tant li fa, a hores d’ara ja m’he allunyat.
Joan Guerola
