El misteri de les Favorites 7
Setena part
Per fi marxem de visita al Panteó i l'església de Sant Ignasi de Loiola i proposo que ja dinarem en acabant. Tanmateix, diuen que estan cansades i seiem en la terrassa d’una placeta a prendre el vermut al sol mentre se sent la cridòria de la gent dels voltants. Elles van a veure botigues i jo no penso pas quedar-me quiet i pensarós. A reveure, els hi dic. Ho aprofito per voltar arreu. De tant en tant, va bé explorar monuments tot sol. Així que em poso els auriculars per sentir Serguei Rakhmàninov mentre visito més esglésies i carrerons: quants secrets en cada pedra i racó. Abans, però, em diuen que les esperi davant del Coliseu o bé al restaurant Carlo della Lungaretta, a l'altra banda del Tíber. Això dels rius em fa patir. Ni a l'hora exacta ni amb trenta minuts més tard de marge apareixen. Ja hi tornem. Ja n'hi ha prou d'aquest color, les engegaré i que queden soles a Roma.
Potser, si no apareixen, el millor és denunciar-ho a la policia. Per altra banda, si s’assabenta de les altres desaparicions, em poden dir que hi va haver omissió de denúncia d’una falta molt greu. Tot d’una promouria un escàndol. Tal vegada les dues també estan tipes de mi, com quan vam marxar de Venècia que algunes dones insinuaven la meva culpa en les desaparicions. Quina importància té el que ells pensen de mi? Alguna d’elles m’ha tingut en compte? Per què em fan partícip a mi només?
Continuarà
Joan Guerola
