Creus de terme 1
Primera part
En una nit de vigília l'home mirava fotos que li feien surar records. En algun moment es va adormir amb dues fotos a les mans. La darrera visió va ser una de l'àvia que amb una mà sobre la faldilla negra sostenia un rosari, devia resar la lletania i fer la llista de peticions. I una altra d'ell d'escolà mentre ajudava el rector en la missa.
Mentre dormia, va imaginar que era un profeta que, sobre qualsevol talús, predicava en pobles d'Israel durant el Shabat. La gent no maldava per comprendre que havien de creuar un camí amb serps i espines fins a la destinació de l'alliberament. Els burxava perquè els volia ajudar. Més atents a l'urgència del tràfec de cadascú, l’ignoraven. Per què no entenen la fugacitat de la vida i la incògnita després de la mort. No li feien cas. Blasfems, com podeu desaprofitar el missatge, renegava.
L'apedregaren a les sortides com qualsevol malfactor. Cada apedregada li deixava vestigis. De poc va anar que no el matessin en una de les primeres voltes. No tenia ganes de recriminar-los. A les afores, lluny de l'abast dels còdols, aixecava el cap i, mentre mirava al cel amb els palmells de les mans obertes, recitava versos de la mezuzah: “Escolta, Israel, el senyor és el teu Déu i el senyor és un …”. Quan ell ja no hi era, solien recollir les pedres i fer-ne munts que es convertien en monuments pagans.
Continuarà…
Joan Guerola
