El misteri de les Favorites 6
Sisena part
De la Trinitat i de la Francesca, ningú no n’ha tornat a saber res. Encara que les altres no gosen acusar-me, no me’n sé avenir que de vegades ho insinuen veladament en al·legar que era l'únic home. Quanta venjança, Déu meu. Les amoïna que, potser per elles, sigui un viatge sense tornada, per això la majoria tira pel dret i agafen un avió tan bon punt poden. En eixe moment sento per primera volta que no sé si hi tornaré.
Només dues m’acompanyen a Roma. Anuncien pels altaveus de l'aeroport que el vol s'endarrereix una hora i quart, que se’n fa un desconsol. Lluny de les dues, mentre prenc un caputxino se m'acut que m’estan escrutant amb sorna. Són una miqueta bruixes, qui sap si amaguen algunes dades. Tot plegat fa que alguna alenada em faci gust de vinagre. Em sembla veure que la Trinitat baixa d'un taxi i la Francesca que balla amb un actor sobre un escenari. Figuracions.
Una habitació triple en un hotel de Roma. Per economitzar, la tercera favorita i una altra dona comparteixen llit de matrimoni mentre que jo dormo en una habitació lateral. Per economitzar i no haver de suportar el fum de tabac de totes dues i per no haver de suportar que sé jo què. Això sí, compartim la resta.
La Jana, tercera favorita, no és molt bonica de cara però té bon tipus. El meu esguard mai no es fixa en la Salomé, l’altra dona, més aviat lletja i amb certes habilitats malèfiques. L'endemà al matí encara clapen les dues molt a gust quan vaig a esmorzar. La vulnerabilitat dels meus dubtes va representar, sobretot davant la Salomé, una manera fàcil de convèncer-me sobre l’hora que ens hi trobaríem per marxar, en acabar d'esmorzar elles. Tres quarts i cinc de nou i no s’han presentat a la sala d’estar de l’hotel per marxar de visites. Què estaran fent.
Continuarà
Joan Guerola
