El misteri de les Favorites 5
Cinquena part
No m'hauria fet res quedar-me llegint en l’habitació escoltant Elina Garanca i Ana Nebretko, potser més tranquil que estar esperant la Francesca a hores d'ara. Les altres, que havien anat a fumar, m'esperaven davant La Fenice quan faltaven dos minuts per a l'inici de la representació. Vaig optar per enviar-los un whatsapp perquè sabessin que hom seria a platea. Endebades mirava amb impaciència cap al passadís. Mentre entrava a platea vaig ensopegar amb un altre actor vestit igual. Abans que apaguessin els llums em vaig girar i de la segona favorita ni rastre. Capaç d'haver-se barrejat amb actors i vestida amb bata esquitxos de sang, i de passada haver-se embrutat el vestit impecable que li ressaltava el cos i la pell bronzejada. Potser es creia la Sofia Valleri, havia conegut algun actor que li havia agradat i havia decidit esperar-lo en algun bar. Qualsevol cosa podies trobar-te de la seva intuïció extrema. Que hagués desaparegut amb tanta precisió, tal vegada entre actors, no dissipava alguna altra sospita. Tampoc volia forçar la imaginació per cercar-ne.
Al mateix temps que seguia la representació, em vaig girar, només les cinc dones hi eren. Malgrat els prejudicis en contra, l'Anna es casa amb en Ricard, que és coronat rei. Comptava amb la complicitat de l'obra teatral que em distreia una mica res més.
En acabar la representació, les altres van anar al bany. Em dolia demanar-los un favor, al final els hi vaig dir: va, noies, per caritat ajudeu-me a buscar la Francesca. Malgrat el tropell de gent, mireu bé per si la veieu i jo, amb tota la curiositat possible, vaig donar un cop d’ull entre els actors. Els vaig preguntar amb delicadesa. Ni rastre. Segur que no va ser cap suïcidi sinó un altre caprici d’ella.
Elles volien anar a fer el toc però preferia anar-me’n a l’hotel de seguida. Al final tots hi vam tornar. Sentia el buit de l'altra vegada amb la primera favorita. Desitjava que tot plegat acabés en un espant o una broma. Com que em malfiava just l’endemà vaig denunciar la desaparició a la questura.
Continuarà
Joan Guerola
