El misteri de les Favorites 4
Quarta part
Anar al teatre amb la favorita segona, Francesca, i sis dones més no hauria de ser una equivocació. Que prou, que semblava mentida que no escarmentés; que no era la nit adequada, i d’altres raons potser sense fonaments. Volien veure una obra de Shakespeare i a mi també m'agradava.
Ningú m'obligava a acompanyar-les. Era obvi que sabrien anar soles. Tot i així satisfeia ambdues temptacions: paladejar l’obra amb dones i entre elles la segona favorita. Amb fama de molt calenta i bisexual; gairebé inaccessible, tal vegada em considerava un ximple. Amb una mirada que enlluernava sovint flirtejava amb un paio diferent. Com no li era suficient, anava també per dones.
Ens vam asseure en llocs diferents, jo a la fila deu des d'on es veu molt bé l'escenari, elles més enrere. Un cop ficats en l’obra l'enveja i l'ambició de Ricard recordava el món entre emperadors i seguicis en l'imperi romà. La Francesca i jo ens tornem a trobar al passadís durant el descans. La comentem. Mentre li deia el que pensava ella jugava amb el cabell. Tot seguit ja estava entrant al bany i em deixava amb la paraula a la boca. Me la vaig quedar mirant uns instants fins que vaig entrar al bany d'homes. Dintre vaig ensopegar amb un tipus que portava una màscara i una bata blanca esquitxada de sang. Devia ser un actor. Em vaig girar, de nou l'actor, aquesta volta amb un pal a la mà però la mateixa vestimenta, va sortir del bany. Del de senyores en va sortir un altre actor idèntic. Els dos amenitzaven el descans barrejant-se entre la gent que xerrava als passadissos o al bar.
Continuarà
Joan Guerola
