El misteri de les Favorites 2
Segona part
La darrera vegada que vaig voler parlar-li no havia estat possible, ja no era pas com en els temps de l'institut en els que formàvem part de la mateixa colla de companys, ens vàrem separar en les facultats. M'hi vaig quedar sense haver-li pogut dir tot el que hauria volgut amb luxes de detalls que haurien justificat esperes i neguits.
El pitjor fou que les altres set no volgueren perdre temps a buscar-la. Només em van dir que l'havien vist a la coberta i no es van prendre la molèstia a ajudar-me a recórrer el vaixell. Jo ho vaig fer pam a pam mentre la gent em rebregava o m'empenyia. No crec que ningú l’hagués assassinada. És que elles tenien por de fer-se mal o embrutar-se els vestits? Es van limitar a sentir disgust per l'absència de la meva preferida. Potser un destorb menys per a elles en la competència per lluitar per mi. Ningú no em podia donar cap informació. Em vaig convèncer que s'hi hauria negat.
Quan l’onatge davant de cada palau amb cortesanes, burgeses i criats es van assuavir, no surava entre les aigües blaves el cabell pèl-roig de la favorita com jo em temia. Ni jo i menys encara les figures de marbre tallat van ser capaços de descobrir res.
Continuarà
Joan Guerola
