Casa amb nesprer 4
Quarta part
Abraça el tronc del nesprer, li fa un petó i rep un bany de llum. Amb la mà l’aclareix, massa carregat enguany. En deixa només algunes per branca, potser massa i tot. En acabat, amb unes tisores treu si hi ha branques malmeses i bordalls: ha d’entrar-hi sol. Com que l'oídium ja ha començat l'atac als brots tendres, els fa uns tractaments.
Torna a abraçar el tronc, ja s’imagina les nespres madures i que en cull. La pell de color d’una lluna naixent de les nespres se m'insinua als llavis. Les lleis de l’univers es concentren en eixa atracció. En pelo una, la parteixo, li trec els pinyols, n’agafo un tros. De seguida sadollo els desitjos quan els punts més sensibles es deixen inundar amb la polpa i el suc àcid sense permetre que se m'escapi ni una goteta.
L'endemà, ratxes de música rock, que més aviat semblen guirigall amb sorolls de tot tipus menys música, sobrepassen les parets i li arriben a ell, que a poc a poc va obrint els ulls. Roman al llit mig despert. Prefereix el cant de les granotes que li arribava del parc i amb el que es va adormir ahir al vespre. El ritme de la bateria, que li martelleja el cap, no cedeix i la llum que entra per una escletxa de la finestra el fan aixecar. Insuportable. Segur que supera el nivell de decibels permès en àrees urbanes. Fart d’eixe tipus, m’empipa a mi i al nesprer. I quan no ell, el seu gos que borda ara i adés. El vaig advertir però es va escapolir i va fer befa.
Creua el baix, surt al pati interior i descobreix que el del primer pis ha llançat pells de taronges, closques d'ou i menjar ranci sobre el nesprer. Tant de bo, l’arbre pogués moure les branques i la cabellera de fulles es moguessin per disparar-li de retorn tota la brutícia. Ho puc netejar i no passa res, però representa una humiliació excessiva.
Continuarà
Joan Guerola
