Casa amb nesprer 3
Tercera part
La vida no li resulta monòtona, ni de bon tros. Estudia informàtica a estones. Treballa amb ordinadors, els arregla sense cobrar gairebé mai. Quan fa tatuatges, sí que cobra però poques vegades li paguen al comptat. Amb el que guanya li permet comprar alguna cosa de menjar: menjo com una llima però sempre estic prim. També compra alguna coseta pel gos. Tots dos estan transparents. Amb alguns euros per anar a fer birres a Kan Xicu Tip. No aspira a molt més, només la supervivència. També és la del nesprer perquè no passi set, netejar-lo, protegir-lo de les glaçades o del sol excessiu, i que altres no el maltractin.
Es pregunta com és possible que faci llàstima: alguns em confonen per captaire i cruen que vaig fent el perdut pels carrers. En canvi, a mi em fa pena la gent que només pensa a acumular coses materials. Se'ls omple el bec amb tot el que tenen i en són esclaus, amb accentuat grau d’estrès. Potser creuen que em caldria una vida més normal, com la de la majoria. En canvi, hom vol anar al seu aire, mai no pensa a dos dies vista.
Si no fos per l’idiota del primer pis, una companyia obligatòria per mi i pel nesprer. Ell creu que s'ha de ser autònom i viure emancipat, tot i que els pares li porten el menjar: podria viure amb ells perquè tenen espai i diners. I aquí dona la llauna, tothora amb la música estrident no sé si per gaudir-la o per espantar les rates, tret de quan fa malabars, juga a diàbolo o se’n va amb alguna amistat. L'individu va fletxat cap un piló.
Continuarà
Joan Guerola
