Viatge al nord
Aprofito oportunitats de negocis tot i que amb recel. Porto deu dies en una comuna del nord del país, a la vora del desert, amb mines de coure, argent i or per tot arreu. Diners, delinqüència, droga i gossos que sovint gemeguen. No paren les sirenes de bombers, ambulàncies i carrabiners.
Vaig arribar a la recerca de treball i de pau. No sé com ho puc trobar enmig del descontrol. Al meu aire i sense mirar arrere he anat voltant fins allà on m’ha dut el vent. Increïle que m’hagi aturat en una comuna que fa feredat per la pols, sense ni campanes però amb possibilitat de guanyar diners.
Potser em cansi, no és un lloc per quedar-s’hi per sempre. Poca privacitat i poca llibertat. Per gaudir-ne, així com per comprar roba o anar al cinema has de travessar unes llomes i baixar cap al mar fins arribar a una ciutat. Per ara no tinc auto i depenc d'altres.
Viure del i pel negoci no m'atreu però si me'n vaig no hi queden més províncies, almenys al nord. Travessar la frontera em porta a un altre país amb molta droga. Total si vaig perdre contacte amb fills i ex parelles, que més dóna on quedar-me. Tant vagar cansa.
Sexe, alcohol i tenir bon auto, segur que no em faltarà. Fins a l'últim treballador en té un o dos. Em pregunto si aguantaré en eixe món tan brut o tindré èxit i un bon cop de sort em permetrà marxar. El meu somni, tornar a veure els fills. No sé si ells voldran ni on viuran. Com que això fa mal, abans d’ensorrar-se millor oblidar-ho i viure.
Joan Guerola
