Quan desplega el pergamí 4
Quarta part
M’escarneix i m’entren ganes d’estomacar-la. Sento una ràfega de ràbia. L’estiraria dels cabells arrissats i faria servir un ganivet contra ella. Això, però, no va amb mi. No entenc els que poden arribar a tal extrem.
Ella es cruspeix el sopar en un no-res tot i que no menja gaire, llavors diu:
—Tinc un olfacte de tauró i no vull olorar-ho mentre dormo. Encara hi ets a temps perquè està tou. Si ho deixes per demà, et caldrà un Black and Decker per taladrar-ho.
Al moment surt de la cuina, s’escarxofa al sofà i engega la tele. En realitat està fullejant un diari i mirant el que troba en les cadenes de televisió, després de passar canal rere canal des del comandament. Alguna cosa que li agradi, que no necessàriament és una pel·lícula bona. Com també es pot empassar un programa de marujeo, o de salsa rosa. És l’hòstia. Després es va imposant com a posseïdora de gran cultura. Segons com t’ho miris, millor que faci el que vulgui. Jo em quedo sol acabant de sopar. Moments més tard, trec plats de taula, els poso al rentaplats, frego la cuina i netejo el que havia embrutit en la vitroceràmica. Quan he acabat, baixo les escombraries, vaig a la sala d'estar i si expresso que estic molt cansat, ja l'he pifiada.
—Que vens a no deixar-me veure la tele —ella estira el braç, prem un botó i treu volum al televisor, al moment amb el braç encara estirat i amb el comandament cap a mi, em diu—. Mans enlaire, l’estocada de l’espasa et pot travessar.
—Encara rai que t’ha canviat l’humor.
Ella el deixa en un costat del sofà, em diu:
—Fas cafè?
—Jo no en vull. Tu el que vols dir-me és: fes-me cafè. Doncs, si en vols, ja ho saps –li dic sense que em caigui la llengua als peus.
—No tindràs el gust que te’l demani.
—Qui no tindrà el gust seràs tu que te’l faci. Bé, doncs, quan vulguis ja saps el que has de fer. Si encara em fessis un petó al cap afaitat.
—Nen, aquesta me l’apunto, això de no voler fer-me un cafè…
Continuarà
Joan Guerola
