Quan desplega el pergamí 3
Tercera part
És clar que no me’n perdona ni una. M’esgarrapa i em fa sagnar l’ànim. Pel meu horitzó venen sensacions de crim en una ruleta. O si l'acte de fer com si no la sentís tingués memòria, seny. Em disculpo per l’error en parar taula.
—Ha estat un oblit, sense voler, perdona. No hi ha cap motiu per posar-se així.
—Està bé, d’acord… Trobo que és bo el sopar.
—Millor que si cuino jo, encara que avui només has escalfat menjar precuinat, que no té gust de res.
—No siguis estricte, nen. Si en vols de millor, mires els programes de cuina de la tele —em diu, aixeca els muscles i es posa a riure.
—Va, no t’empipis. Potser ho faré… pel pur plaer del menjar.
Ella sí que emmagatzema cada fet i cada situació. Les recorda bé. Tant li fa, jo valc més que la memòria dels àpats. Em quedo mirant-la i li faig un petó.
Se li dibuixa una ganyota als llavis. També ha preparat una amanida de pasta que sembla xiclet. Tot plegat ni pels olis del precuinat ni per la goma de la pasta no dissenteixo ni discuteixo, ja hi ha hagut prou embolic.
—No hi ha temps per fer res més —diu ella—. Ja ho saps, si hom treballa, no hi ha temps per cuinar quan torna a casa.
—Ara bé, si t’hi poses, cuines molt bé, n’estic segur. I molt de pressa.
—Si hi posessis voluntat,tu també ho faries bé. A la cuina i al llit, s’ha de tenir neguit. I tu no tens neguit ni quan vas restret.
—No et passis, nena. I no vagis donant lliçons. Ja sé que sóc un més del muntó… Això no et dóna dret a menystenir-me.
Se m’endureix la cara.
—És que de debò els homes sou tan poc hàbils.
—Mira qui parla.
—Sí, sou poc hàbils, i tu encara menys: estàs fet un babau. No ho fas millor perquè no t’interessa. Et fas el distret i així no entres a la cuina. Ja ho farà l’altra. I no t’oblidis de netejar això de la vitroceràmica, que si no es farà dur.
—Sí, dona, sí. Vinga, tranquil·la, coi!
M’escarneix i m’entren ganes d’estomacar-la. Sento una ràfega de ràbia i ganes d’agafar un ganivet i fer-lo servir contra ella. Això no va amb mi. No entenc els que poden arribar a tal extrem…
Continuarà
Joan Guerola
