Independència sí. No? 4
Quarta part
Si perdo la feina i el meu pare no cobra la pensió, de què viurem i qui em pagarà els deutes. Si Espanya boicoteja Catalunya, està reconeixent la nova república. Si no paga les pensions també l’està reconeixent. A tu, tant et fa si hi ha un corralito. No tens diners, no pagues la hipoteca i santes pasqües. Ens han amenaçat el govern central, algun militar que altre, la banca, els empresaris, l’UE, la Merkel, l'església catòlica…
No ho veig clar. La banca no ens donarà crèdits. No els fem llàstima amb tot el que els hem donat a guanyar! Els bancs ens van acollonint i ens fa ballar. De debò que volen marxar, que ho facin. Els diners no tenen color, segur que d’altres en vindran, àdhuc millors: més bé per nosaltres. Amenaces i faltes de respecte com un expresident que ens considera nazis per defensar el nostre país. I tu, estimat, com li pots girar l’espatlla al teu país i pretendre també que la crisi se’ns mengi? Canviar, canviar per a què? Per viure millor, em dius. O pitjor perquè, si canviem l’estat que tenim i no en tenim un altre, anirem a la roïna. La Generalitat no tindrà prou diners per muntar un país independent. Ni pagar treballadors ni pensionistes. És suïcidar-se. Noia, el que ens espera és que pugen els impostos sense parar. Temps al temps, tenim una economia a nivell bonus escombraria. Qui hi vindrà a invertir.
Tu ets del tipus com els avis que van votar no a la independència en Escòcia. Tu vols mantenir el tracte que ens dóna Espanya i vols la seva crisi permanent.
Et pots trobar amb tota una riuada d’àrabs, negres i centreamericans i americans del sud que vindran a ser catalans. Gent que no treballarà i que xuclarà del pot. I ja haurem begut oli. Va, dona, obre els ulls. Per començar jo en particular sóc de classes passives, em poden destinar a un altre lloc en forma de trasllat o perquè el nou govern suprimeixi la meva plaça. O pot passar que la seu d'una empresa la traslladen a una altra població com a un amic que la seva empresa ha marxat a Portugal i li han dit, si vols feina, has d’anar a viure a Lisboa. I ell ho ha deixat córrer. Això no passarà aquí, per tant hem de votar sí a Junts pel sí. Si no podem decidir per nosaltres, desapareixerem com a poble. Va, home, que pessimista. T’ho dic jo que no et passarà res, ni perdràs la feina. Potser, estaràs millor encara perquè si la independència no resultés bona, segur que ja ens l’haurien donada abans.
Entre la feina i tu, trio a tu, però tinc por de perdre-ho tot. Veig que el sol que es pon, encara fa brillar més l’estrella de les banderes. Quasi al mateix temps les guitarres elèctriques de l’envelat fan vibrar les banderes i al cap d’uns segons se senten crits: independència, ja.
Miro la Clara. No em continc més. Independència, ja, crido. Només faltaria. Això si, gent honrada amb independència o sense. Primer la sobirania, després jutjarem a qui votarem.
Joan Guerola
