La lectora 4
Quarta part
Un disgust creixent. Per què m'havia de passar just a mi, es preguntava ella. La queixa s'assemblava a la que es podria fer qualsevol. Ni ella ni el marit ho entenien. No ho entenien pas. Segurs que no trobarien respostes enlloc perquè quan s'abaixa la guàrdia, en realitat, tots som semblants. Per conveniència s'estimaven més oblidar-ho abans de deixar-se portar per l'exasperació. Sense intercanviar moltes paraules, John va tornar a la feina i ella va reprendre la vida social en la qual tothom evitava el tema de l’hereu. Potser els Warren n'ironitzarien.
No van repetir l'experiència de Limmeridge per cercar l'embaràs. És obvi que algú podria dir: tot té el seu sentit. Pel nen, ros i fort se l'imaginava, segur que ella seria la dona més meravellosa. Haurien pres té i pastissos amb altres mares amb nens. Li hauria permès llegir tots els llibres que volgués. El pare l'hauria ensenyat a jugar al golf, a muntar a cavall i a caçar.
Ella es va recolzar sobre el coixí, es va posar les ulleres i va agafar un llibre. Al cap d'una estona, va treure els ulls de la pàgina i va sentir gratitud a l'home. Se'l va imaginar en el despatx enorme en una reunió, també se'l va imaginar en el camp de golf prop de les banderes dels greens, i jugant a cartes en el club.
Llegir li permetia viatjar i gaudir aventures, infidelitats, assassinats, robatoris, traïcions i venjances mentre s'acaronava el ventre amb suavitat, com moltes tardes. En la intimitat es disfressava del detectiu Sherlock Holmes, l'inspector Poirot o del sergent Cuff i es passejava per les estances de la casa atribuint-los un dia a un, i altre dia als altres, la suposada paternitat. Va mirar al voltant per si podia prendre el té amb ells i va intentar imaginar-se'ls. Es va desmaiar i va desaparèixer entre aquestes línies, en aquest text, llegint un títol que li sonava familiar i que deia Els Daltons. Afora, plovia amb ganes en el moment que va tancar el llibre. Es va adormir somniant que el fill estava pròxim. La literatura li donaria allò que estava buscant. Tot seguiria perfecte. Mentre llegia.
Joan Guerola
