La lectora 1
Primera part
Des que Judith Dalton i el marit es van casar tot havia anat perfecte. Una gran mansió en el camp anglès i quatre filles, amics i festes, cavalls i caceres amb gossos pels erms. I Judith, lectora precoç des de col·legi, gaudia tardes senceres sola en l’habitació en què, potser el vent xiulava per les escletxes de la finestra o potser el plugim esquitxava i relluïa en el vidre, s’empassava les aventures de detectius que investigaven assassinats i robatoris. Llegir novel·les de tota mena de col·leccions en el seu llit Sleep Harmony era una droga, no pas comparable als porros i l’alcohol que els Warren prenien de manera desmesurada en algunes festes. També gastava l’energia en l'alquímia de les compres. Joies, llaços en el cabell i gotetes de perfum li ressaltaven l’elegància en l’òpera, les reunions socials i quan prenia el té amb amigues. Es rabejava quan sentia que les filles també estaven a la seva alçada, però la mortificaven quan amb somriure compassiu li deien que li calia un fill; potser un nen que no fos tan refinat li serviria de contrapès.
La realitat era que a tots dos els faltava per complir el desig del fill i com que estaven prop dels quaranta, es preguntaven si hi arribarien a temps. No eren pas bon els averanys.
John Dalton, al·legant estrès, va demanar excedència durant dos anys com a director del consell bancari de la ciutat. Es pretenia dedicar a col·leccionar alguna obra d'art i la peça familiar que els hi faltava. Ell sols va gosar una vegada comentar a l’esposa, de qui sempre n’havia estat molt enamorat, que portava una vida d’oci a tot tren a canvi de cap esforç. No és esforç tenir fills?, li va contestar ella. John es va estimar no tornar-li-ho a insinuar.
Continuarà…
Joan Guerola
