Professor interí 5
Cinquena part
He substituït la il·lusió del raonament que analitza i interpreta els fets per haver de vigilar que els alumnes no trenquin el mobiliari, que uns no s'agredeixin mentre d'altres els graven amb el mòbil com si fos un thriller amb soundtrack inclòs. Hi ha alguns que fan una foto i, sense prudència, l’envien per instagram. És el que no n’hi ha, la paradoxa que hom hagi d’abandonar el raonament per ocupar-se de la vigilància i de la lluita per detectar smart watches o auriculars que permeten els alumnes copiar en els exàmens. Una moda que s’escampa més de pressa que els candenats sobre el Ponts des Arts. D'això me n'he de preocupar, jo? Es creu que un és com la superfície de polipropilè que manté el color original. Em deixo arrossegar pel corrent i faig el que toca, sense portar la contrària.
En una altra ocasió, un alumne s'acosta a la taula del professor i em demana que li expliqui un tema amb l'ajuda de la pissarra negra. Em giro de cara a ella per explicar-li-ho mentre se m'acosten sis alumnes més que m'envolten per escoltar l'explicació. M'abasseguen fins a retenir-me contra la pissarra.
Sembla ser que en venen uns quants més a l’entorn. Més enllà del cercle augmenta la disbauxa i la cridòria de la resta del grup. Sento mans, braços i glopades d'alè al clatell. Estic tancat i moure'm resulta irrealitzable, com si entre tots m'anessin escanyant i, entre convulsions, m'anés enfonsant en les aigües d'un estany. Potser un altre hi hauria donat un parell de crits. El que no veig, però més endavant ho sabria, són tres alumnes que xiuxiuegen en tercera fila i algun d'ells sembla que posa un pendrive al meu ordinador. Còpia alguna cosa. Però no puc fer-hi res. Estic paralitzat. Treuen el pendrive abans que acabi les explicacions, van a asseure als llocs.
Continuarà…
Joan Guerola
