M'espera la clientela en un dia igual al d'avui 3
Tercera part
El tipus eixe estaria millor en un messenger de sexe, o alguna cosa així. De ben segur que tindria més per mirar, amb més tranquil·litat. Si és un tipus de poc èxit, s’hi pot fer passar pel que vulgui, sense que ningú l’interrompeixi. Fins i tot fer cibersexe.
Regira el que hi ha al plat amb la forquilla. Ha menjat més aviat poca cosa, ja que s'ha deixat gairebé tot el segon plat. Prou feina té mirant-la. Sembla que li satisfà més el dret a ser servit i el plaer de mirar que no pas el de menjar.
Mentrestant, estic segur que, si tanta molèstia li és difícil de pair a la Maribel, m’hi jugo el que sigui que ella, ben a gust, li creuaria la cara a galtades, li trauria el menjar de davant i el fotria de puntetes al carrer. Ara per ara, li posa les postres davant, dóna la volta i torna a la cuina per treure’n a altres taules.
El client s'està menjant a gust el flam i la poma al forn. El molt idiota no perd de vista el menjar: guaita, com menja. Com si preferís la dolçor de les postres a ella. Encara que ben segur hi deu haver notat que me'l miro i s’ha acovardit. “No t’amoïnis, noia, t’ajudo”, li diria a ella. El duel entre el client i jo, ella no se l'imagina pas. S'afanya, decidida, a servir taules fins que ja no li’n queden i roman dempeus al menjador per si cal atendre una petició o per si es presenta algun client endarrerit, llavors ha de muntar una taula en un instant.
Si no en té prou amb el client, tampoc no li agrada que la controli el propietari del restaurant, un rondinaire insuportable. Va a la defensiva amb un individu capaç de lligar-la amb una corda i tenir-la subjectada com els gossos. La conclusió és que ha d’aguantar força. Ho suporta amb prou naturalitat.
Continuarà…
Joan Guerola
