Somnis
‘No val de gaire que em matin. Cap benefici per als terroristes”, penso quan trobo persones que generen desconfiança mentre passo pel carrer on hi va haver un atemptat. Algunes vegades he somiat que moriré en un, en altres aparec en una albereda amb molts transeünts. Una jove treu alguna cosa de la màniga i tots els que observen es queden consternats perquè té un paquet bomba i se’l lliga al cos. Algú crida: atemptat.
Arranco a córrer cap a la porta abans que la metralla se’m clavi al cos i em rebenti els ossos. Altres, histèrics, es llancen a terra. Les terrasses de restaurants es buiden en un segon. Dels edificis, alguns capten el terror dels de fora. La terrorista dubta segons. Juraria que ella no sap si acabar la tortura de seguida, o fer mitja volta per seguir a la misèria i sotmesa als capricis del poder masculí. De cop i volta, se senten trets de policies que l’abaten abans que premi els detonadors. En despertar supero la inquietud, encara que no pas gaire. Només són al·lucinacions, em repeteixo, per bé que en mi sempre es connecten amb la realitat.
Prenc un cafè amb l’Abdoulaye qui després de contar-li els somnis, em diu:
—Jo també tinc por.
© del conte: Joan Guerola, 2022
Joan Guerola