L’incapaç 4
Quarta part
Trobava a faltar gaudir-ne mentre la contemplava. Ensopegaria amb ella a l’autobús en qualsevol moment. Es comportaria de manera natural, és clar. Suava només de pensar-hi. Endebades s’enredava en dubtes i no sabia si ho veia del dret o de l’inrevés. En un no-res va decidir anar amb moto en comptes del número tretze.
A poc a poc va frenar la moto que es va aturar darrere del mateix tretze parat en un semàfor en vermell. Va voler avançar-lo per la dreta per un estret passadís entre ell i la filera de cotxes aparcats. Només per posar-se en línia de primera posició i sortir llençat en posar-se verd. Just a l’alçada de la porta de sortida va girar el cap i, a través dels vidres, va mirar cap a dins. La va descobrir, dempeus amb una mà amanollada a una de les barres que van del sostre a terra. Nerviós? Ben gota, s’intentava convèncer. De baix a dalt la va retratar: vestia de blanc tret d’un jersei blau. Quan va voler retrobar-li la cara va descobrir una cicatriu en la galta esquerra. Incapaç de comprendre el que tenia davant, fora de si mateix, va accelerar tant la moto que, en perdre el control, es va estavellar contra l’autobús i de rebot contra cotxes aparcats. Va quedar estès sobre l’asfalt. Veus i sirenes a l’entorn. Ella va baixar del tretze i el va assistir mentre arribava l'ambulància. Una mica després, el van acomodar bé en la llitera i tots dos van marxar amb l’ambulància. Quan es va despertar, estirat panxa a l’aire en un llit de l’hospital, ella li’n va fer cinc cèntims mentre sentia el toc seguit de les mans de la infermera que el tractava com si mai no l’hagués vist.
Continuarà…
Joan Guerola
