L'home que no va voler tornar al seu país 4
Quarta part
Capítol 3
Tampoc es va implicar a cuidar-la i ella no va anar empitjorant massa de pressa. Incapaç de fer una mica més, la va veure morir a conseqüència de la feble salut, afegit a mala alimentació, deixadesa, alcohol i droga. De totes maneres ja tenia els seus anys i, cada dia espatarrada en el llit havia fet que la seva vida hagués perdut molt, ja que no es podia moure des de la caiguda per l'escala. Això, sí, millor morir envoltada dels seus llibres i dels seus vins que no pas fer-ho en un hospital quasi sola i plena de fils.
Molt diferent hauria estat per ella, haver estat cuidada per criats que l’acompanyessin en una cadira de rodes i la conduïssin fins a darrere una finestra des d’on pogués veure l’heura en les parets i els narcisos del jardí, la pluja o el sol, no pas l’habitació en el casinyot d’eixe poble.
Unes llàgrimes d’en Henry li van fer sentir una miqueta de culpa. Havia d’acostumar-se a viure sense ella i allà mateix: where I lay my hat is my home. La guerra li quedava llunyana com si mai no hi hagués sigut i la imatge de la dona se li esborrava amb celeritat.
Tampoc volia tornar amb la família: la mainada? Ja s’ho faran! Menjava alguna coseta en Can Colomí, o se n’anava a fora per comprar pots de beans, carn i xocolatines. Sovint acostumava a fer cinc passos per travessar el carrer fins al bar d’enfront, en algun moment s’acostava a la barra i deia:
— The medecine.
De seguida, en Colomí li servia the medicine: un te.
Passats uns minuts, ell girava l'ampolla de conyac i li omplia la copa. La hi portava a la terrassa per deixar-la a sobre d’una taula. En Henry estava assegut fumant en pipa. Ja li anava bé i no li calia un pub anglès. D'un sol glop, el conyac li baixava per la gola. Era de suposar que li escalfava el cos i la ment. A una copeta en seguia una altra. I una altra. En Colomí renegava una mica perquè havia d’anar de la barra a la taula i estava sol al bar fins que al final li va deixar l’ampolla. En va prendre quatre o cinc més, de copes. En acabar la ronda, marxava a fer-hi uns volts en companyia del gos Gulliver.
Continuarà
Joan Guerola
