L'home que no va voler tornar al seu país 3
Tercera part
Capítol 2
Al seu carrer, els lladrucs de gossos i la piuladissa d'ocells no aconseguien a migdia trencar el silenci, que formava part de la vida del camp i que cada cop patia més agressions. Els pagesos el respectaven perquè tenien l'hàbit de fer una becaina fins a les quatre o dos quarts de cinc. Caram, aproximadament l’hora que a Anglaterra els dos prenien té. El més segur era que preferien tractar de dormir i romandre al llit fins tard prou, llevar-se i al migdia anar al pati posterior del bar a prendre cerveses i menjar qualsevol cosa. Com en un pub, potser. A les tardes, si els abellia, podien anar a caminar pels camins al voltant del poble, o fins a la muntanya. Que ningú parlés la llengua anglesa els donava més independència i ells saludaven amb unes quantes paraules que sabien de castellà. Mentrestant: peace and quiet.
La calma va durar fins que la dona, amb texans i camisa blanca, però amb el cigarro a la mà va caure per les escales B. Podria haver-se fixat on posava els peus o haver-se agafat de la barana. La va veure com un avió fumejant quan queia. El seu crit sec, com una explosió. Va quedar immòbil. Sols que hagués tingut un paracaigudes no s’hauria trencat el maluc.
Els metges d'un hospital proper, que per sort parlaven anglès, la volgueren operar, però li van donar poques possibilitats d'èxit amb eixa fractura. Ella va explicar que patia osteoporosi severa i que no complia amb el tractament. Es va negar a l'operació. Mai no van dir una paraula contra els metges ni contra l’hospital, al contrari. Es va quedar al llit de casa on llegia novel·les i sentia música una mica fort. No vivia ningú en les cases veïnes. L’habitació amb olor de vi, fum dels cigarrets i de marihuana. A excepció dels primers dies, mai més va anar a rehabilitació. Es va rendir de seguida.
En Henry Carson no suportava veure-la tan fràgil. Tampoc feia gran cosa: un inútil en la lluita per la vida, més aviat la cosa favorita era la destrucció i la mort. Ara seguia el mateix camí. Li hauria agradat ensenyar-li a fer exercicis, igual que havia instruït alguns pilots en certs moments. Estava quasi segur que hauria fet un bon fisioterapeuta.
Continuarà
